D’aquí a pocs dies farà 81 anys que va arribar el Sinaia des de Mèxic.
El 13 de juny de 1939 va arribar al port de Veracruz un vaixell procedent de Marsella, França amb centenars de republicans espanyols que fugien de la Guerra Civil. Lázaro Cárdenas, llavors president de Mèxic, va impulsar una política humanista d’ajuda als refugiats que, 80 anys més tard, tan immigrants com el govern d’Espanya segueixen agraint.
Els que van poder fer el viatge i encara hi són per explicar-ho, recorden la travessia com si fos ahir. El diari Milenio explica detalladament com va ser aquest viatge. El primer que ens diu és: “eren les cinc de la matinada al port de Marsella i semblava que fos migdia pels centenars de dones, homes, nens i ancians congregats al moll principal”.
Els que recorden el viatge, ho fan explicant experiències i revivint els moments d’aquell. Com diuen els articles, molts dels passatgers van arribar amb molt poca roba o amb la que els francesos els hi havien entregat als camps de refugiats. Per una banda es deixaven enrere famílies, amistats i fins i tot morts, però per altra es volia mirar cap endavant tenint aquell sentiment d’esperança que tant costa que es perdi.
Susana Gamboa, representant del govern mexicà al Sinaia, va donar una càlida benvinguda als viatgers i els va explicar tota una sèrie d’activitats que es durien a terme durant el trajecte per mantenir a la gent entretinguda. Mèxic, des d’un primer moment va voler acollir de manera afectuosa a tots aquells espanyols que fugien d’una guerra plena de desastre i misèria. Dins del vaixell també es va afegir un diari a bord per a tenir constància de tot el que passava; des de les vivències que havia viscut la gent fins a biografies. Es van formar equips per a ajudar a la tripulació en les respectives tasques i, abans d’arribar, es van dividir en diferents grups a les persones segons el seu ofici per a comentar i oferir diferents sortides que podrien tenir a Mèxic.
El Sinaia no només va ser un vaixell, va ser un vaixell que va salvar vides.