Aquesta pel\u00b7l\u00edcula l’hauria d’haver vist ja fa una setmana, per\u00f2 donades les circumst\u00e0ncies, he pogut trobar-li un forat aquest migdia. No l’he vist acompanyat, per\u00f2 la difer\u00e8ncia no hauria estat notable, ja que segurament s’haurien adormit o anat cadasc\u00fa a la seva habitaci\u00f3. No perqu\u00e8 la pel\u00b7l\u00edcula no els hi agradi, sin\u00f3 perqu\u00e8 aqu\u00ed tots seguim mantenint el ritme de feina i els migdies son els petits caps de setmana de cada dia, com l’anunci de Free Damm.<\/p>\n\n\n\n
El personatge principal, Jos\u00e9 Lu\u00eds Rodr\u00edguez, des d’un principi manifesta que vol anar-se a viure a Alemanya, ja que aqu\u00ed \u00e9s un enterra-morts i espera trobar millor condicions de vida all\u00e0. Durant la d\u00e8cada dels 60 fins a principis dels 70, m\u00e9s de 600.000 espanyols van emigrar al pa\u00eds germ\u00e0 fugint de la pobresa que patien a Espanya a causa del franquisme.<\/p>\n\n\n\n
El fet de ser botx\u00ed no en feia orgull\u00f3s a ning\u00fa, ja que era una professi\u00f3 molt mal vista per la societat. Qu\u00e8 passa? Que la pena de mort a Espanya no va ser prohibida fins al 1975. La gent que discrepava amb el r\u00e8gim franquista o que cometia algun crim important se la podia condemnar al garrot vil, l’artefacte estrella a la dictadura de Francisco Franco. Amb tot aix\u00f2 el nostre protagonista es troba en un dilema moral i \u00e8tic impressionant. Ell no vol matar a ning\u00fa sigui quin sigui el crim que ha com\u00e8s, per\u00f2 clar, hi ha un pis pel mig i etc. Amadeo fa que vagi a la seva feina, i aconsegueix que “entri en ra\u00f3” i mati a l’home primer i si vol, despr\u00e9s, dimiteixi.<\/p>\n\n\n\n
Tot explicat amb humor, es veu com la parella de Jos\u00e9 Lu\u00eds i Carmen amb el pare d’aquesta, Amadeo, i el seu fill van a viure a uns edificis de nova construcci\u00f3 a les afores de Madrid (podria ser Vallecas?) Aix\u00f2 comporta un canvi en la distribuci\u00f3 de l’habitatge dins de la societat espanyola. El cas \u00e9s que a Amadeo pel fet de ser funcionari, ja que \u00e9s botx\u00ed, se li cedeix un apartament en un d’aquests blocs. Hi ha un inconvenient, que el jubilen en tres mesos i si volen conservar el pis, Jos\u00e9 Lu\u00eds hauria d’acceptar aquesta feina. Durant aquesta era de migraci\u00f3 en masses al pa\u00eds es va originar la construcci\u00f3 de barris sencers a les perif\u00e8ries de les ciutats. Mentre aix\u00f2 passava a Madrid, Barcelona i altres, es va massificar el turisme a les illes Balears, amb Palma de Mallorca com a destinaci\u00f3 preferida dins de l’arxip\u00e8lag. \u00c9s all\u00e0 on Jos\u00e9 Lu\u00eds ha de fer la seva primera execuci\u00f3 amb el garrot vil que parl\u00e0vem abans.<\/p>\n\n\n\n
En aquella \u00e8poca es tenia molt en compte el paper de l’esgl\u00e9sia i per altra banda no es tenia en gens de consideraci\u00f3 el paper que desenvolupava la dona. Com tots sabem l’esgl\u00e9sia va fer molt de mal durant el franquisme, ja que era un clar c\u00f2mplice de tots els crims. Per altra banda, i aix\u00f2 es veu clar a la pel\u00b7l\u00edcula, \u00e9s la poca representaci\u00f3 de la dona fora de casa. Les dones, esposes, mares, eren les encarregades de fer les tasques de casa durant la dictadura de fa uns 60 anys enrere. Ara, per desgr\u00e0cia, seguim veient casos d’aquests i \u00e9s un pas ni que la societat ni tampoc els governs han aconseguit.<\/p>\n\n\n\n
La pel\u00b7l\u00edcula m’ha agradat bastant, per\u00f2 clar, no estem gaire acostumats a veure films en blanc i negre. Crec que \u00e9s un bon referent en quant a l’\u00e8poca fosca de la dictadura. Com veieu no he fet gaires aven\u00e7os i recomano veure-la.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquesta pel\u00b7l\u00edcula l’hauria d’haver vist ja fa una setmana, per\u00f2 donades les circumst\u00e0ncies, he pogut trobar-li un forat aquest migdia. No l’he vist acompanyat, per\u00f2 la difer\u00e8ncia no…<\/p>\n","protected":false},"author":126,"featured_media":800,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[58,64],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/798"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/users\/126"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=798"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/798\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":801,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/798\/revisions\/801"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/media\/800"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=798"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=798"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16sergisarraute\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=798"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}