Crec que avui en dia es t\u00e9 molt en compte el feminisme i s’est\u00e0 progressant. Per\u00f2 per alguna ra\u00f3 les dones culpem a altres dones per no ser feministes o no pensar de la mateixa manera. No tenim en compte que no totes les dones del m\u00f3n ens hem criat en les mateixes condicions ni amb les mateixes oportunitats. I molt menys amb les mateixes creences. Aix\u00ed que he triat aquest documental, ja que parla de la mutilaci\u00f3 genital. Aquesta \u00e9s una pr\u00e0ctica que encara es fa en alguns pa\u00efsos de l’\u00c0frica i que consisteix a tallar amb un ganivet el cl\u00edtoris dins l’aparell genital de les dones. I aquesta pr\u00e0ctica es fa entre el col\u00b7lectiu femen\u00ed. S\u00f3n les pr\u00f2pies dones qui practiquen la mutilaci\u00f3 a altres dones, nenes.<\/p>\n\n\n\n
El documental \u00e9s ben curi\u00f3s. S’anomena Matar el monstre. En aquest reportatge ens trobem amb fonts prim\u00e0ries que o b\u00e9 s\u00f3n v\u00edctimes de la pr\u00e0ctica de l’ablaci\u00f3 o b\u00e9 pertanyen a ONG o associacions que no recolzen la pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n
El primer testimoni \u00e9s la Jumma Jelow, una dona de vint-i-cinc anys, la qual t\u00e9 fam\u00edlia a l’\u00c0frica per\u00f2 va n\u00e9ixer a Banyoles i va ser v\u00edctima de mutilaci\u00f3 genital. Ella ens explica la seva experi\u00e8ncia no nom\u00e9s en el moment de la mutilaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 el proc\u00e9s que va rec\u00f3rrer fins a entendre perqu\u00e8 la seva \u00e0via li va fer passar per all\u00f2.<\/p>\n\n\n\n
La seva fam\u00edlia \u00e9s procedent de Dandu, un poble dins G\u00e0mbia. Segons explica, aquest poble \u00e9s molt diferent a Banyoles. I encara i que ella va n\u00e9ixer all\u00e0, cada any visita el poble de la fam\u00edlia. Un dia, quan ella en tenia cinc anys i sa germana nou mesos, la seva \u00e0via va arribar amb quatre dones i les va mutilar amb un ganivet. La Jumma explicava que poc despr\u00e9s volia anar al lavabo i sentia com si li cremessin la vagina. Aquell dia la seva mare va marxar per anar al metge i quan va tornar es va trobar en aquella situaci\u00f3. La mare va comen\u00e7ar a plorar i se les va endur cap al metge. Poc despr\u00e9s van tornar cap a Catalunya i van tornar a anar a un hospital de Girona. Aquest va ser un dels primers casos de mutilaci\u00f3 genital a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n
La Jumma explicava que a G\u00e0mbia, quan es produ\u00efa una mutilaci\u00f3 es feia una festa amb m\u00fasica i tambors per celebrar que la nena ja era pura. En aquesta regi\u00f3 el 80% de les dones estan mutilades.<\/p>\n\n\n\n
La Jumma afirmava que els primers anys despr\u00e9s de la mutilaci\u00f3 es negava a parlar amb les seves familiars, les culpava a elles. Per\u00f2 va arribar a la conclusi\u00f3 que no era pas la seva culpa, all\u00f2 era una creen\u00e7a seva, formava part de la seva cultura. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ho va entendre Adriana Kaplan, presidenta de la fundaci\u00f3 WASSU de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Aquesta fundaci\u00f3 va poble per poble parlant amb les dones i fent-les entendre les conseq\u00fc\u00e8ncies m\u00e8diques que pot tenir en un futur una nena mutilada. Kaplan diu que la mutilaci\u00f3 es fa per diferents raons i que no es pot intentar conv\u00e8ncer a les dones de no fer-la mitjan\u00e7ant judicis.<\/p>\n\n\n\n
“\u00c9s dif\u00edcil entrar als poblats de G\u00e0mbia amb un discurs del feminisme occidental. El que s’ha de fer \u00e9s intentar entendre a aquestes dones. Se les fa entendre que si algun acte fa patir a alg\u00fa, s’ha de deixar de fer i no per aquest motiu est\u00e0s traint la teva cultura.” – Kaplan<\/p>\n\n\n\n
Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora de parlar de mutilaci\u00f3 \u00e9s la falta de personal m\u00e8dic que hi ha en algunes regions de l’\u00c0frica. Per aquest motiu, fa m\u00e9s de 20 anys la fundaci\u00f3 WASSU va introduir una plantilla de metgesses i metges cubans. Aquests diuen que avui en dia hi ha moltes menys ablacions que fa 30 anys. A part del personal m\u00e8dic, aquesta associaci\u00f3 tamb\u00e9 treballa amb joves les quals viatgen fent xarrades a altres joves per conscienciar-les de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la mutilaci\u00f3. La Mariama Gnamadio, per exemple, \u00e9s volunt\u00e0ria d’una ONG i v\u00edctima d’ablaci\u00f3. Ella mateixa va fer entendre a la seva fam\u00edlia els perills de la mutilaci\u00f3. Una altra gran defensora dels drets de les dones \u00e9s la Sylvie Diack, activista des dels dotze anys en contra de la mutilaci\u00f3 genital. L’objectiu dels grups de joves \u00e9s educar i conscienciar a aquesta generaci\u00f3 perqu\u00e8 puguin anar progressant lo m\u00e9s r\u00e0pid possible i de generaci\u00f3 en generaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Gr\u00e0cies a associacions com aquesta, s’han anat fent molts progressos. Per exemple ara hi ha un protocol m\u00e8dic que fa que els pares i mares hagin de firmar un paper assegurant que no li practicaran una mutilaci\u00f3 a les seves filles quan viatgen a G\u00e0mbia.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 han fet que des de fa tres anys sigui il\u00b7legal la mutilaci\u00f3 a G\u00e0mbia i des del 1999 a el Senegal.<\/p>\n\n\n\n
“Encara i que aix\u00f2 t\u00e9 lletra petita. Encara i que \u00e9s il\u00b7legal, no s’imposa amb molta fermesa aquesta llei i quasi sempre es mira cap a un costat”. Aix\u00f2 deia Ramata Sall, que forma part de l’associaci\u00f3 de dones juristes al Senegal. Ella s’encarrega de conscienciar mares i \u00e0vies per\u00f2 diu que en molts casos falta la pres\u00e8ncia dels homes.<\/p>\n\n\n\n
Altres dones importants com Berlyn Magoko (directora de Womanhood<\/em>) i Binta Jadama (v\u00edctima de mutilaci\u00f3) han fet entendre a les seves mares el que elles pensen sobre la mutilaci\u00f3 genital.<\/p>\n\n\n\n En conclusi\u00f3 crec que molts i moltes de nosaltres (m’incloc) jutgem abans de saber. L’\u00c0frica, com molts altres pa\u00efsos, viu totalment sota el patriarcat des de fa ja massa anys. Aix\u00f2 \u00e9s el que ha fet a les la majoria de dones africanes a arribar a practicar l’ablaci\u00f3. Crec que \u00e9s molt important fer saber per tot el m\u00f3n aquest problema, ja que, encara que ens sembli que s’ha avan\u00e7at molt, encara queda molt de cam\u00ed. I que encara que aquelles dones no visquin prop nostre, viuen en el mateix m\u00f3n que nosaltres, un m\u00f3n que podem canviar.<\/p>\n\n\n\n