{"id":529,"date":"2020-03-26T18:20:31","date_gmt":"2020-03-26T18:20:31","guid":{"rendered":"http:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/?p=529"},"modified":"2020-03-26T18:27:47","modified_gmt":"2020-03-26T18:27:47","slug":"experiment-pluja-dor-i-ph","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/2020\/03\/26\/experiment-pluja-dor-i-ph\/","title":{"rendered":"Experiment pluja d’or i ph"},"content":{"rendered":"\n

Fa ja unes setmanes a f\u00edsica i qu\u00edmica vam fer un parell d’experiments. Els dos eren diferents.<\/p>\n\n\n\n

Primer vam fer l’experiment de la pluja d’or. Aquest era un experiment que tenia com a objectiu que a partir d\u2019una reacci\u00f3 de precipitaci\u00f3, observar la formaci\u00f3 de dos s\u00f2lids diferents amb la mateixa composici\u00f3.
Cal deixar clar que precipitar en qu\u00edmica vol dir que agafem dos reactius liquidis que donen com a producte una subst\u00e0ncia s\u00f2lida.<\/p>\n\n\n\n

Per du a terme aquest experiment vam necessitar diferents productes com Pb (NO3)<\/em>2 i KI<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

El procediment era una mica complexe:<\/p>\n\n\n\n

1) Primer haviem de preparar sobre el vas de precipitats o el matr\u00e0s les seg\u00fcents dissolucions:
I. Dissoluci\u00f3 en aigua de 20 ml de nitrat de plom amb una concentraci\u00f3n de 10 g\/l.
II. Dissoluci\u00f3 de 40 ml de iodur de potassi amb una concentraci\u00f3 de 10 g\/l.
2) Despr\u00e9s abocabem el iodur de potassi sobre la dissoluci\u00f3 de nitrat de plom. Observa Com es forma un precipitat de color groc.<\/p>\n\n\n\n

3) Seguidament escalf\u00e0vem el vas, utilitzem la meitat d’aquesta dissoluci\u00f3 o la tercera part, fins que el precipitat quedi dissolt.<\/p>\n\n\n\n

4) Deixem refredar la dissoluci\u00f3 i observem com es va produint la pluja d’or.<\/p>\n\n\n\n

5) I per \u00faltim ho vam abocar sobre una proveta i vam observar el resultat.<\/p>\n\n\n\n

Vam poder comprovar que aquesta reacci\u00f3 era reversible ja que, quan escalf\u00e0vem el producte, ens qued\u00e0ven els reactius.<\/p>\n\n\n\n

La pluja d\u2019or \u00e9s el resultat en forma de la cristal\u00b7litzaci\u00f3 del iodur de plom (II). Que consisteix en una reacci\u00f3 a velocitat lenta en la qual els \u00e0toms s\u2019organitzen amb una formaci\u00f3 cristal\u00b7lina.<\/p>\n\n\n\n

Fent aquest experiment i treballant amb l’informa he apr\u00e9s tres coses diferents:<\/p>\n\n\n\n

El que \u00e9s un s\u00f2lid amorf (un estat s\u00f2lid de la mat\u00e8ria, en el qual les part\u00edcules que conformen el s\u00f2lid no tenen una estructura ordenada)
<\/p>\n\n\n\n

Que \u00e9s un s\u00f2lid cristal\u00b7l\u00ed (un cristall \u00e9s una forma s\u00f2lida, en qu\u00e8 els constituents, \u00e0toms, mol\u00e8cules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetici\u00f3 que s’estenen en les tres dimensions espacials.)<\/p>\n\n\n\n

I que \u00e9s una precipitaci\u00f3 (ja explicada abans).<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

El seg\u00fcent experiment va ser el del ph en productes quotidiants. L’objectiu d’aquest experiment era determinar el nivell de ph que tenen diferents compostos que utilitzem di\u00e0riament amb diferents m\u00e8todes.<\/p>\n\n\n\n

Diem que mesurem el ph quan volem trobar el grau d\u2019acidesa o alcalinitat d\u2019un compost.
Els compostos m\u00e9s \u00e0cids s\u00f3n els que menys ph t\u00e9 i els m\u00e9s b\u00e0sics els que m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Compt\u00e0vem amb 16 productes diferents amb diferent ph.<\/p>\n\n\n\n

El procediment consistia en:<\/p>\n\n\n\n

  1. Agafar diferent pots per posar els diferents compostos els quals volem mesurar el seu ph de diferent manera.<\/li>
  2. Un cop els tenim, aboquem els compostos (majoria liquids) i posem el nom d\u2019aquest en un paper.<\/li>
  3. La primera prova que fem \u00e9s amb paper tornasol. Depen del color que surti, sabem si \u00e9s m\u00e9s \u00e0cid o m\u00e9s b\u00e0sic. A la taula es veuen els resultats.<\/li>
  4. A continuaci\u00f3 utilitzem el sensor de ph per saber ex\u00e0ctament el nivell de ph que t\u00e9 cada compost. Ho apuntem a la taula. Generalment els que superen el 7,50 solen ser b\u00e0sics.<\/li>
  5. Despr\u00e9s ho provem amb Fenolftale\u00efna per\u00f2 nom\u00e9s els posem en els \u00e0cids. i veiem que no canvia de color.<\/li>
  6. Ara utilitzem Taronja de metil amb tots i ens donen diferents tons de taronja. Els m\u00e9s \u00e0cids donen un color rosa i els m\u00e9s b\u00e0sics un color taronja o groc.<\/li>
  7. Per comprovar-ho, tornem a utilitzar la Fenolftale\u00efna amb els b\u00e0sics i veiem com canvia de color a fuxia.<\/li>
  8. Alhora que hem estat fent les proves, ho hem apuntat tot a la taula. Per \u00faltim hem apuntat si els compostos eres \u00e0cids forts, \u00e0cids d\u00e8bils, b\u00e0sics forts o b\u00e0sic d\u00e8bils.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    Aqu\u00ed esta la taula de resultats:<\/p>\n\n\n\n

    Subst\u00e0ncia<\/strong><\/td>Indicador 1 Felolftale\u00efna<\/strong><\/td>Indicador 2 Taronja de metil<\/strong><\/td>Paper tornasol<\/strong><\/td>Sensor pH<\/strong><\/td>Car\u00e0cter<\/strong><\/td><\/tr>
    aigua<\/td>Transparent<\/td>Taronja<\/td>9<\/td>7,20<\/td>\u00c0cid neutre<\/td><\/tr>
    \u00e0cid ac\u00e8tic<\/td>Transparent<\/td>Taronja molt fort<\/td>5<\/td>3,42<\/td>\u00c0cid fort<\/td><\/tr>
    iogurt natural<\/td>Transparent<\/td>Taronja<\/td>5<\/td>5,02<\/td>\u00c0cid d\u00e8bil<\/td><\/tr>
    iogurt de sabors<\/td>Transparent<\/td>Taronja<\/td>5<\/td>5,20<\/td>\u00c0cid d\u00e8bil<\/td><\/tr>
    suc de llimona concentrat<\/td>Transparent<\/td>Rosa<\/td>3<\/td>3,35<\/td>\u00c0cid fort<\/td><\/tr>
    lleixiu<\/td>Fuxia<\/td>Groc<\/td>11<\/td>13<\/td>B\u00e0sic fort<\/td><\/tr>
    amon\u00edac<\/td>Fuxia<\/td>Taronja clar<\/td>11<\/td>11,65<\/td>B\u00e0sic fort<\/td><\/tr>
    coca cola<\/td>Transparent<\/td>–<\/td>5<\/td>3,55<\/td>\u00c0cid fort<\/td><\/tr>
    Suc de pi\u00f1a<\/td>Transparent<\/td>Taronja fort<\/td>5<\/td>3,85<\/td>\u00c0cid fort<\/td><\/tr>
    suc de pr\u00e8ssec<\/td>Transparent<\/td>Taronja<\/td>5<\/td>4,57<\/td>\u00c0cid fort<\/td><\/tr>
    fairy<\/td>Transparent<\/td>Taronja groguenc<\/td>8<\/td>6,60<\/td>\u00c0cid fort<\/td><\/tr>
    sab\u00f3 de marca blanca<\/td>Transparent<\/td>Taronja groguenc<\/td>8<\/td>7,97<\/td>B\u00e0sic neutre<\/td><\/tr>
    \u00e0cid cloridr\u00edc<\/td>Transparent<\/td>Rosa<\/td>2<\/td>1,7<\/td>\u00c0cid fort<\/td><\/tr>
    Bicarbonat de sodi(NaHCo3<\/sub>)<\/td>Transparent<\/td>Taronja<\/td>11<\/td>8,80<\/td>B\u00e0sic d\u00e8bil<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

    Una de les coses que vaig aprendre gr\u00e0cies a aquest experiment \u00e9s el significat de la pluja \u00e0cida. La pluja \u00e0cida \u00e9s una precipitaci\u00f3 d\u2019\u00e0cid sulf\u00faric i nitric que es combinen amb la humitat de l’atmosfera. Les causes d\u2019aquesta \u00e9s la contaminaci\u00f3 dels cotxes i la pol\u00b7luci\u00f3 entre d\u2019altres. La pluja \u00e0cida causa efectes corrosius en el medi ambient. Una possible soluci\u00f3 seria fer que tot fos m\u00e9s ecol\u00f2gic, m\u00e9s net (f\u00e0briques, energies, cases\u2026); que hi hagu\u00e9s menys contaminaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Fa ja unes setmanes a f\u00edsica i qu\u00edmica vam fer un parell d’experiments. Els dos eren diferents. Primer vam fer l’experiment de la pluja d’or. Aquest era un…<\/p>\n","protected":false},"author":98,"featured_media":530,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/529"}],"collection":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/users\/98"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=529"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/529\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":532,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/529\/revisions\/532"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media\/530"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=529"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=529"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/institutviladomat.cat\/portfoli\/16yirahernandez\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=529"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}