Com a obertura de la situació 303 hem vist un documental sobre la obsolescència programada, i direu: què és això de la obsolescència programada ?
Doncs la obsolescència programada és el que fa una empresa per retallar la vida útil d’un producte perquè no duri més de x anys o hores per així augmentar les ventes del producte.
Per introduir-nos el problema ens han ensenyat un noi que suposadament se li espatllava la impresora quan la portava a arreglar la peça sortia més cara que una nova però el noi la volia arreglar fos com fos. Es va posar a investigar sobre el problema i en primera instància el que troba li genera més preguntes que respostes, però després d’una bona estona buscant troba quin era el problema. El problema era un microxip que limitava les impressions que es podien fer, així aconseguien després d’un temps fer-te reparar-la ( la reparació costava més que una nova) o comprar una altra, pero ell no es va donar per vençut i finalment la va arreglar.
Al llarg del vídeo ens presenten diferents casos d’obsolescència programada, el més conegut pot ser el del Ipod, la bateria parava de funcionar i no hi havia cap manera de reparar-ho. També ens van explicar el que va pasar amb les bombetes que les empreses per augmentar les ventes de bombetes limitaven la durada de les mateixes a nivells absurds com per exemple de pasar a 2500 hores de durada standard a 1000 hores.
I direu: més igual comprar un altre producte quan aquest es trenqui. Respecto la teva opinió però també has de pensar que quan tu tires aquest producte d’una o una altra manera acaba a païssos del tercer món.
Per parar això, hem de parar de comprar marques que porten això a l’extrem i anar a les que durin més.
Si un mòbil s’espatlla intenteu reparar-lo abans de comprar un de nou.