Also known as comunament abreviat com A.K.A. vol dir en català ‘també conegut com a’ i serveix per a posar els noms d’artistes o sobrenoms.
El passat 7 de febrer vam veure l’obra de teatre ‘A.K.A’, el monòleg d’Albert Salazar dirigit per Montse Rodríguez Clusella. L’obra era interessant mirant des del punt de vista que denunciava una situació de xenofòbia, un tipus d’ambients o experiències que estan bastant invisibilitzades dins de la societat. Però no m’ha acabat de convèncer que utilitzin les denúncies falses per a crear una situació desagradable dins de la vida d’un adolescent perdut i que busca la seva identitat. Em sembla que es poden trobar deu mil situacions més adequades i sense tocar temes que actualment poden ofendre a part de la població perquè hi ha molts casos de violència masclista sent absolts al nostre país i la llei no acaba d’emparar del tot a les dones. Em vaig sentir d’alguna manera ferida, ja que si sofreixo una agressió sexual algun dia, hi hauria una alta probabilitat que el meu agressor no vagi a la presó. No sé si es pot entendre la meva insatisfacció depenen de des de quin punt de vista es vegi. Tot i això, l’actuació d’Albert és excel·lent i ha aconseguit fer un monòleg còmic i un drama molt bonic.