Hem anat a veure memòria de les oblidades. Una obra de teatre sobre la Guerra Civil Espanyola vista des de la història de les que mai són escoltades ni recordades; les dones. És Rosa Andreu acompanyada d’un acordeó qui realitza tot el monòleg explicant la història fictícia tot i que realista de varies dones que varen existir i van acabar al cementeri de la fosa comuna de Tarragona.
Personalment anar al teatre és un acte que normalment gaudeixo, i aquesta obra m’ha semblat excel·lent i molt bonica. Rosa aconsegueix emocionar amb la seva perfecte caracterització dels personatges i els sentiments i consciència que el guió vol obtenir.
Recomano totalment aquesta obra a tota classe de públic superior a catorze anys, ja que la història té un contingut històric i pes moral que podria no ser absorbit per als més petits de la casa.