REFUGIATS
Aquesta crisi al nostre continent tot just ha començat. Naufragarà Europa només a l’inici? Perquè hi ha hagut aquesta arribada massiva de refugiats durant aquest estiu? Per un motiu principal, l’entestament de la guerra civil a Síria. Els Sirians s’he n’adonen que aquesta guerra és, ara per ara, irresoluble i la gent no pot viure dintre del país, així que fugen. També perquè als països propers cada cop hi ha condicions més dolentes.
A poc a poc es donen compte que fugir cap a Europa no és tan difícil. Per això ja més de 310.000 persones han creuat el Mar Mediterrani cap a les fronteres aquest any. Però no en les millors condicions:
- El 2015, a la Unió Europea han arribat 450.000 d’immigrants i refugiats pel mar.
- El país europeu que més refugiats acull és Suècia.
- Una persona que demana asil a alemanya rep només 47 euros al mes.
- Estrangers irregulars que han arribat al regne unit per l’Eurotúnel de Calais només són unes desenes.
- Refugiats sirians que acull Líban, un país de 45 milions d’habitants, només són 1.500.000
- Amb què es gasta més diners la Unió Europea és amb la deportació d’immigrants.
- Sol·licituds d’asil que va acceptar Espanya el 2014 només van ser 1.600.
El govern hongarès ha construït 175 km de tanca per assegurar que els refugiats no travessin la frontera, però per moltes tanques que el govern posi els refugiats seguiran trobant algun traficant que els ajudi a creuar la frontera. Els refugiats un cop que estan allà només pensen a fugir de la policia, i això fa que algunes persones que tenen algun correu a prop la seva collita sigui molt més baixa, ja que el que fan és passar per l’interior de les collites per poder fugir sense ser vistos. 120.000 persones han creuat el mar des de Líbia fins a Itàlia jugant-se la vida. I com que els governs no han donat abast per a tant moviment a aquest se’ls hi han unit algunes ONG, com metges sense frontera. Un cop travessada la frontera els refugiats s’abracen i celebren. Però encara els hi queda molt camí al davant per arribar al centre d’Europa, milers de kilòmetres i una dotzena de fronteres per travessar que cadascuna provoca un gran repte.
Immigrant no és ser un fracassat, suposa un acte de sacrifici i valentia, guanyar-se les garrofes però també canviar de vida, apostar-ho tot. Si algú creu que no són com nosaltres ignora la nostra història, som el que som per aquestes decisions valentes, que al cap i a la fi han estat el motor del canvi.
