Diferècncies incoherents i injustes és el que jo per desgràcia veig entre la vostra vida i la meva, Laura i Estela.

 

Però abans de tot m’agradaria presentar-me, el meu nom és Eva Martí Delgado, tinc 14 i encara no treballo, estudio. M’aixeco cada dia per anar a l’escola, per aprendre, per poder aconseguir un bon futur que m’aporti estabilitat a la vida. Un treball amb condicions; amb una jornada justa adequada al seu sou, bones instal·lacions i higiene. No m’imagino viure amb vosaltres, viure només per treballar i estar en una fàbrica. No m’imagino rebent una carta i no poder llegir-la per culpa de no haver tingut l’oportunitat d’haver trepitjat mai una escola. I no paro de repetir-me que tinc molta sort d’estar vivint a l’any que ho faig, per poder tindre oportunitats a la vida, tot i ser una dona. Vosaltres treballeu, treballeu molt. En condicions precàries, treballeu unes 14 o 16h diàries. I en aquestes hores a mi m’ha donat temps a anar a l’escola, a tornar a casa, dinar i poder fer extraescolars.

 

Ho sento, i faria el que fos per haver tingut l’oportunitat d’ajudar. Algun cop heu tingut més d’un mes de vacances? Heu viatjat algun cop? Teniu pares? Suposo que no, encara que no ho se, no se si finalment en algun moment de la vida vau poder aprendre i viure bé, en pau. I segurament vosaltres no coneixeu un altre estil de vida que no sigui el nostre, però ja us confirmo jo que si que hi ha altres maneres de viure. I això us ho dic jo que he tingut aquesta oportunitat. Però creieu-me la gent ha lluitat molt per arribar al punt en el que estem. Els vostres pares, i vosaltres en un futur, vau lluitar pels drets dels obrers. Vau lluitar per aconseguir que els horaris laborals no fossin tant llargs, que els vostres futurs fills no haguin de passar per la vostre mateixa situació. I us haurieu de sentir orgulloses, perquè ho heu aconseguit. Heu fet que el govern senti el cap i pensi amb coereencia, fins a aconseguir que els nens no coemçin a treballar amb l’edat de 16 anys, i opcionalment. Pero tot i això, desgràciadament encara es troben casos de països menys desenvolupats i nens de la vostra edat, obligats a treballar en gairebé les vostres mateixes condicions. És trist que amb tot el que està avançant la humanitat, en àmbits tecnològics i de tot tipus, estant en el segle XXI encara hi hagi nens i nenes que es trobin amb la mateixa situació que vosaltres dues.

 

I sabeu que es el pitjor de tot? Que tot i que viviu amb aquestes condicions, a les vostres caretes hi ha dibuixada un petit somriure, i això hem pot per complet.