Avui, dia 17 de Setembre, comencem definitivament aquest curs de 4t. I aquest curs, específicament, és molt més important que tots els altres, ja que com tots hem pogut presenciar l’institut Viladomat per fi obre les seves noves portes. Des de les 8.00 del matí hem tingut l’oportunitat de trepitjar aquest institut amb totes les seves noves estances i oportunitats. Hem començat entrant fins al gimnàs on ens ha rebut tot l’equip de professorat i els alumnes de tots els cursos.
L’institut és immens, porto menys de tres hores aquí i ja m’he perdut un cop… Les grans dimensions i jo no ens portem molt bé. Per sort, aprenc ràpid. Les aules són tot llum i semblen iogurt, però bueno, ja m’encarregaré jo personalment de què s’afegeixin una mica de tons més vius.
Fa uns minuts acabo de fer la meva petita reflexió d’aquest començament del curs i trobo que seria una bona idea afegir-lo, així que atents:
De cara a aquest curs de 4t, 2018-2019, tinc una motivació. Aquesta és intentar esforçar-me al màxim sobre les meves capacitats perquè aquest esforç es vegi reflectit a les notes dels trimestres. Sincerament, crec que aquest és el repte que m’he marcat tots aquests anys, i espero que aquest doni el mateix resultat que tots els altres.
El que m’agradaria millorar de cara a aquest nou curs seria potser posar-me les piles des del principi, ja que el que em sol passar és que començo molt distreta i, inconscientment, baixo el meu rendiment acadèmic. I jo aquest curs confio en mi per treure endavant el curs.
I fins aquí és com ha estat la meva entrada al nou Institut Viladomat!
