• Carta a Mercè Figueres, 1938

Estimada Mercè:

Avui Catalunya republicana ha perdut la gran batalla que ens ha costat suor i sang, una batalla que segurament acaba de marcar el fi de la república catalana per part de les tropes franquistes. La lluita de l’Ebre.

I ara només puc pensar en el que està passant, en el que jo podria estar fent. Miro per la finestra de l’habitació i contemplo el paisatge sense fi que m’envolta cegament. I la impotència que sento al no poder sortir. Al no poder respirar profundament, que l’aire de la natura m’ompli els pulmons, fins que els meus ulls tristos i cansats desprenguin llàgrimes pel fred i el vent. Però en comptes d’això la calor de les mantes que em cobreixen fins a la cintura em recorda on estic i el que em passa. Les poques ganes que tinc de seguir passejant-me, a dies, pels blancs passadissos, somrient a les infermeres i escoltar com em pregunten com estic, constantment. Doncs és que m’estic morint i ni jo ni ningú pot fer res. I cada dia un tros de la meva ànima es desprèn dels meus ossos i puja fora del meu abast. I penso, ho mare meva el que podríem fer tu i jo al front Mercè, podríem combatir-nos a nosaltres mateixos deixant enrere les cadenes que ens pengen del coll. I ser lliures per fi, junts. Perquè no puc parar de pensar el que hagués pogut ser el nostre si el destí no ho hagués volgut d’aquesta manera tant terrible. Perquè no sabem els anys que podrem seguir assaborint les paraules l’un de l’altre i rellegir-les fins a quedar vençuts per un fort son. Olorant les lletres de tinta negre que envolten el despullat paper blanc amb mans cansades i ansioses de crear història. Un gran nus a l’estómac m’impedeix deixar de vessar llàgrimes pesades mentre t’explico tot això, i és que avui més que mai sento com a poc a poc el món se m’està venint a sobre i no trobo la manera d’aguantar-lo, no trobo la manera de no ensorrar-me en un mar immens de sentiments. Uns, que em fan esgarrifances per tot el cos i em deixen les venes gelades. Noto com si tingués els peus enfonsats en una gran muntanya de blanca i espessa neu. Intento moure’m però no puc. Mercè, ajuda’m si us plau.