Avui hem anat a veure una obra de teatre una mica peculiar. ‘Festa de balls per salvar el món’. Aquesta ens ha sorprès a tots, això està clar, alguns per a bé, i altres tot el contrari. Però el cas ha sigut que ha estat molt, molt sorprenent. Ha sigut gairebé una hora i mitja d’espectacle interactiu entre els actors i el públic.
Ens havien dit que l’espectacle aniria sobre la història de la dansa. Però en comptes d’això se’ns ha presentat un escenari amb tot el contrari. Un escenari amb llums llampants ens donava la benvinguda amb un gran títol, ‘Festa de balls per salvar el món’. L’obra ens explicava bàsicament totes les catàstrofes que s’han produït en el nostre món al llarg dels segles. I com les relacionaven totes amb un ball famós de l’època en què cada catàstrofe passava.
Al llarg de l’espectacle hi ha hagut moltes opinions diferents del resultat d’aquesta obra. Alguns companys meus deien que hi havia una barrera que no es podia creuar, i que en aquest cas tots els que ballàvem creuaven, era la barrera entre la ridiculització dels fets i l’humor de la situació. Jo en canvi penso que va estar una manera molt original de fer-nos participar dintre de l’obra.