El comerç Internacional es produeix com que cap país és autosuficient, és a dir, sempre necessitarà d’un altre país com que cada un posseeix cert avantatge comparativa, què és un dels fonaments bàsics del comerç internacional. Ja que actualment el que cada país intenta és especialitzar-se en un producte en concret i intentar extreure el màxim benefici que aquest et pugui donar. Intenten exportar al màxim aquell producte. Però quan fan això, el que comporta és que porta la contraria a la balança comercial. Aquesta és que tots els països intenten exportar el màxim de productes però no volen que els hi importin productes al seu país. I quan això passa, si un país només s’especialitza en un producte en concret el que fa és que necessiti importar per falta de producte. El comerç ha format part de totes les societats que han regit sobre la terra. Podem observar també com el comerç ha sigut molt important pel desenvolupament de les comunitats, els pobles i les civilitzacions en general. Aquest procés es va fer fonamental per poder satisfer les necessitats dels ciutadans. I no només això, també poden ajudar a fer que les activitats socials es comparteixin junt amb les diferents cultures. Des de l’inici del comerç les poblacions intercanvien certs béns per mitjà d’algunes altres poblacions, per poder aconseguir els béns que no posseeixen i així poder sumar-los a la riquesa del seu poblat.
Parlant internacionalment, els productes que més mouen aquest apartat del comerç és; el blat, el sucre i el cafè. Són matèries que els humans reclamem diàriament. Perquè, qui no necessita una bona tassa de cafè ben carregat un dilluns al matí abans de sortir cap a la feina? I si ho complementem amb una cullerada ben gran de sucre i un bol amb cereals per començar bé el dia? Doncs, igual que vostè, aproximadament uns 4.567 milions de persones també segueixen aquesta rutina. Aquestes tres matèries no provenen totes del mateix lloc. I és molt probable que des del lloc que vostè està llegint aquest article no és d’on provingui el cafè o el sucre. El cafè és fàbrica exclusivament en els països del Sur. Aquest està compost per dos ingredients, aràbiga i robusta. La primera es cultiva principalment en Amèrica Llatina, Etiòpia i Kènia. I el segon producte a Brasil, Vietnam i Uganda. Aquests són països on la mà d’obra generalment els hi surt molt barata, i on els treballadors que es deixen la pell dia rere dia estan majoritàriament explotats. Això representa un gran inconvenient en el curs del comerç internacional, ja que viola els drets humans que tots, absolutament tots mereixem.
Concluint aquesta exposició d’idees podem arribar a pensar que el comerç internacional és el que ens permet gaudir de gustos diferents al paladar, o de teixits per la roba, o de qualsevol cosa que ens puguem imaginar. Però tot això no treu el fet que els humans no deixem de ser uns desagraïts per tot els luxes que ens donem, egoistament l’oportunitat de gaudir. Com és el cafè. Hem de pensar que es sacrifiquen moltes persones de països menys desenvolupats fan per una simple tassa de cafè. Perquè al cap i a la fi, tot és molt simple, tot es redueix a un factor. I és, humanitat.
