Fa uns quants dies l’etapa d’estudis NO obligatòria va donar començ, i amb aquesta, la certesa que ara potser hauré d’estudiar.
En realitat, ja ho feia ‘jejejje’. El cas, estic especialment motivada per aquest nou curs, cosa estranya tenint en compte que fa dos dies la meva rutina era llevar-me amb les lleganyes i dinar directament degut a l’hora de despertar-me, l’una o les dues. En canvi, avui a les set m’ha despertat el so angelical del meu despertador, anomenat d’una altra manera, el meu pare.
Tornant al tema principal, tinc dèficit d’escripció, (jajajajajjajajajja m’he rigut molt amb això. ESTIC PLORANT) el batxillerat es presenta amb una forta bategada de cor.
Tinc molts objectius de cara a aquesta etapa, molts objectius que d’aquí a una setmana es reduiran a sobreviure a la falta de son. Sé que acabo de reiterar-me molt fortament, però dormir per mi és molt important.
Tot i això les primeres expectatives han sigut positives.