Tot i que ha quedat borrat pels anys, podem veure com s’apreciava un dibuix al costat que molt segurament era el retrat d’una noia d’uns setze anys aproximadament.
La civilització Romana, de la mateixa manera que totes les que han existit i les que habiten en el present, tenia la seva peculiar forma d’expressar-se i de dir el que pensaven. Això ho feien a través dels grafitis, unes pintades que es feien a les parets alienes dels carrers on s’escrivien frases en la seva majoria curtes.
Tot i que trobem que generalment el que més es veia eren pintades d’amor, trobem també tota mena d’exemples; Caricatures de persones cèlebres, firmes, cites d’obres literàries, llistes de productes i preus. Aquests tanmateix, els podíem trobar a llocs completament oposats; des de la Basílica, fins a una habitació d’un suposat prostíbul de la ciutat. Eren tan freqüents aquests grafitis, que fins i tot hi havia gent encarregada de pintar les parets perquè, d’aquesta manera. Els habitants tornessin a escriure a sobre.
Algunes de les frases que se citaven eren més directes i simples, sense molts miraments, com per exemple una trobada el bar d’Atthicus; ” Me follé a la camarera. ” Fins a algunes que vessaven cos i ànima en les paraules; “Quienes aman, que florezcan. Que perezcan quienes no aman. Que mueran dos veces aquellos que prohíben el amor. “
Però no només ens mostren centenars de frases banals, també trobem inscripcions que ens ajuden a entendre d’una forma més detallada quina era l’estructura jeràrquica de la ciutat i qui regia en el poder. Específicament trobem una escriptura en una tomba d’un home que va ser molt influent en la ciutat a causa de la seva gran riquesa.
Gràcies a la seva inscripció veiem més clarament com els Romans nedaven entre luxes i festivitats extremes. I és que aquest home va organitzar una festa on van acudir uns 6.800 convidats. I això va accentuar la línia que separava la ciutat de la gent que gaudia de riqueses i la gent que no tenia recursos per menjar.
Però no només les trobem de caràcter històric o del dia a dia de les persones. També veiem com la democràcia que va perdurar durant alguns regnats permetia que els candidats presentats al poder creessin una campanya política a l’abast de tots els ciutadans. Una d’aquestes inscripcions es llegeix sobre un fons blanc, pintat per tapar els grafitis que hi havia anteriorment, en lletres vermelles que destacaven la frase de; “Por favor, elegid al edil Helvio el Sabio, uno bueno.”
Així que per concloure podem dir que els grafits passaven del blanc al negre per una paleta de colors exhaustiva; declaracions d’amor, política, mostra de poder, orientació sexual, o la que encara trobem actualment a les parets dels lavabos públics ‘L’Eva ha estat aquí’.
Traducció
Correcció
