Ha sigut una bona pel·lícula amb un bon argument, però amb algunes coses una mica surrealistes com podien ser: El noi que es suïcida es podia comprar una pistola, i una ideologia compartida no es podia estendre tan ràpid com en una setmana. No hi havia cap personatge en el que m’identifiqui, perquè cap dels personatges no tenien els trets de la meva personalitat. Opino que podria passar una cosa com aquesta, si es donessin els casos com els del film, com per exemple a alguns alumnes els seus pares els ignoraven o directament no tenien família i per això necessitaven un grup de gent, per sentir-se en una família que els acollin.
