Nikola Tesla el que va concebre les bases del sistema elèctric actual i la comunicació sense fils, va néixer 10 de juliol de 1856 a Smiljan a la Sèrbia austrohongaresa, l’actual Croàcia, on va estudiar enginyeria elèctrica.
Exemple bàsic de corrent alterna
En 1881 viatjà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana, subsidiària de Thomas Alva Edison. L’any següent es va traslladar a París per a treballar com a empleat en una de les companyies d’Edison, on va realitzar la seva més gran aportació: la teoria del corrent altern en l’electricitat, cosa que li va permetre idear el primer motor d’inducció el 1882. Dos anys després, amb 28 anys va emigrar als Estats Units (Nova York) on va rebre la nacionalitat i va treballar com a assistent de Thomas Alba Edison dissenyant motors i generadors. Segons Tesla, li va oferir 50.000 dòlars si aconseguia resoldre una sèrie de problemes d’enginyeria per a l’empresa. Després d’acomplir la gesta, li va dir que l’oferiment només havia sigut una broma.
Nikola Tesla al seu laboratori de Colorado Springs pels voltants de 1900
Amb Edison va tenir una relació tensa, complicada, ja que cada un tenia una idea diferent de l’electricitat que s’anava a imposar en el futur de la humanitat: Edison advocava per la corrent continu i Tesla pel corrent altern. El futur li va donar la raó a Tesla.
El 1887 Tesla va conèixer dos inversors que es van avenir a finançar la creació de la Tesla Electric Company. Va establir un laboratori a Manhattan, on va desenvolupar el motor d’inducció de corrent altern. Thomas Edison era partidari del corrent continu perquè, esgrimia, era més segur que l’altern. George Westinghouse, per la seva banda, es decantava pel corrent altern perquè feia possible la transmissió d’electricitat a llargues distàncies. Com que George Westinghouse no disposava de prou capital, després d’explicar les seves dificultats a Tesla, li va demanar que li vengués les seves patents per una quantitat fixa (60.000 $). Tesla hi va accedir i renunciava així al que s’hauria convertit en una gran fortuna si les hagués conservat.
George Westinghouse
El 1891 va patentar el que seria en el seu més famosa invenció: la base per a la transmissió sense fils de corrent elèctric, conegut com: “La bobina de Tesla”. Més de 70 patents se li atribueixen que van servir per inventar la ràdio, el radar i tecnologia de més alt nivell. El 1898 va fer una demostració pública del control remot sense fils d’una embarcació al Madison Square Garden, una proesa que molts van qualificar d’estafa.
Descàrrega produïda per una bobina Tesla al Palau del Descobriment a París.
El 1901 va construir la Torre Wardenclyffe a Long Island, finançada per J.P. Morgan (150.000 $) i dissenyada per a la telefonia comercial transatlàntica, un projecte ambiciós que seria un estendard del seu pla d’electrificar el món. Tot i això, el somni de Tesla no es va arribar a materialitzar i Morgan no va trigar gaire a retirar-li el finançament.
La Torre Wardenclyffe
Tot avançava bé fins que al 1909 Gugliemo Marconi va rebre el premi Nobel pel desenvolupament de la ràdio. El 1915 Tesla va demandar-lo per vulneració de les seves patents, però el seu recurs no va prosperar.
Guglielmo Marconi
Tesla va passar els seus últims anys deambulant d’un lloc a un altre, deixant un rastre de factures impagades. Els temps en què tenia diners havien quedat molt enrere. Tesla va viure els últims deu anys de la seva vida en un hotel de Nova York que li pagava Westinghouse i s’entretenia donant menjar i guarint coloms desvalgudes. El 7 de gener del 1943 al matí una dona de fer feines de l’hotel el va trobar mort a la seva habitació a l’edat de 86 anys.
Última fotografia de Nikola Tesla, 1943
En conclusió, malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res l’impedís de continuar investigant i, d’aquesta manera, va fer de la seva virtut un treball. Parlava vuit llengües, va crear el primer motor que funcionava amb corrent altern, va desenvolupar la tecnologia subjacent per a la comunicació sense fils a través de llargues distàncies, va ser titular d’aproximadament 700 i 800 patents i assegurava que havia concebut una “superarma” que posaria fi a totes les guerres. A més de rebre nombrosos reconeixements i guardons al llarg de la seva vida, entre els quals hi ha, irònicament, la medalla Edison de l’Institut Nord-americà d’Enginyers Electrònics.
Fonts d’informació: