Durant la situació d’aprenentatge 402 a la classe de música, no hem fet moltes classes, però els treballs eren contundents i interessants.

Durant aquestes classes de música hem estat treballant la música clàssica contemporània, però aquesta vegada ens ha tocat veure una pel·lícula llarga, no obstant amb un gran missatge.

La pel·lícula que hem vist, anomena Rhythm is it, o Això és ritme, tracta principalment sobre la música i uns adolescents que “volien aprendre a ballar”. Però ara us explicaré de què va.

250 nens i joves de diferent origen social i geogràfic estudien la coreografia de “La consagració de la primavera” de Strawinsky. De forma paral·lela, la Filharmònica de Berlín assaja la composició de Strawinsky, sota la direcció de Sir Simon Rattle. Al final del documental podem gaudir de l’aclamada actuació en la Treptow-Arena.

Els tres nois/es

Al documental/pel·lícula s’acosten a tres nois de manera representativa dels molts altres que col·laboren en el projecte, els situen en primer pla i els fan preguntes al llarg de les cinc setmanes que duren els assajos. Els canvis que experimenten Marie, Martin i Olayinka, aquest últim d’origen nigerià, salten a la vista. Les paraules de Royston Maldoom (el coreògraf), qui en absolut es té per un assistent social sinó més aviat per un artista compromès, es confirmen de manera meravellosa: “A través de la dansa, poden arribar a canviar la seva vida”, els va dir en la segona setmana d’assaig. Té una mirada increïble i una enorme sensibilitat, com si pogués llegir en els cossos dels seus alumnes els problemes i conflictes que els afecten. El seu art acull una manera de teràpia, sense sacrificar els seus principis artístics en cap moment.

Royston Maldoom, el coreògraf

Els documentalistes mostren els assajos dels ballarins i de la Filharmònica per separat, com seqüències muntades en paral·lel. Més tard, la música de l’orquestra es va introduint progressivament en els assajos dels alumnes. Quan, en la cinquena setmana, visiten els assajos de l’orquestra per primera vegada, abans de començar Sir Simon Rattle (director d’orquestra) realitza una fantàstica introducció sobre la composició de Strawinsky. La trobada genera un moment emocionant i preciós, en part també gràcies a la calor emocional, que contrasta amb els plànols desagradables i freds de Berlín.

Sir Simon Rattle, director d’orquestra

Al principi i al final de la pel·lícula es pot sentir hip-hop: una música que, amb tota seguretat, s’acosta més a l’estat d’ànim dels joves del que ho fa l’obra de Strawinsky. Però l’experiència amb “La consagració de la primavera” els ha canviat. Això podria contagiar l’espectador de RHYTHM IS IT! una nova esperança pel que fa al futur d’aquests nois, de l’art i del món.

Olayinka, adolescent d’origen nigerià

El personatge en què me fixat ha sigut Olayinka, un adolescent d’origen nigerià. L’he triat perquè és el que proporciona més informació de la seva vida i també pels problemes que hi ha avui en dia sobre la immigració. Ell és un adolescent sense cap mena de família, que va haver d’emigrar del seu país i que ens explica com només fa 6 mesos va arribar a Alemanya. Per a ell allò era totalment diferent i estrany. A la seva terra, veure un blanc era bastant difícil i ara és al contrari, veure un negre era difícil. Viu sol on no té cap mena de companyia i ha de fer tot de manera individual. Com es pot veure el seu problema és la soledat i la seva preocupació per l’acceptació de la gent per tal com és. A més ell va l’institut a estudiar, no a fer el gamberro com fan altres. Segons ell la música el posa de bon humor.

Durant la pel·lícula podem veure com al jove nigerià li costa bastant poder seguir el ritme que l’imposen i intenta ser més callat i discret possible. Encara que també té una actitud positiva, ja que li sembla un projecte interessant. Al final de la pel·lícula, podem veure com Olayinka, ja no viu sol, ara té un jove nigerià com a company, amb qui s’ho passa gaudint de la música i ballant.

En conclusió, ha estat una pel·lícula bonica, i l’objectiu d’aquell projecte és admirable. La pel·lícula m’ha acabat entretenint perquè vols saber com acaba tot.