Charlot la tendra i humaníssima creació de Charles Chaplin, va sorgir en gran mesura fruit de la casualitat.
Chaplin va néixer a Walworth (Londres, Anglaterra) el 1889. Va començar en el món de l’espectacle a l’edat de vuit anys i als divuit va creuar l’Atlàntic per provar sort als Estats Units.
Allà s’incorporà com a còmic en la companyia dels estudis Keystone, a l’espera de l’oportunitat de mostrar-se per sobre dels seus companys i crear-se el seu propi nom. Sense saber que un rodamón el convertiria en una estrella.
A Aventures extraordinàries de Mabel li van dir que es posés alguna cosa graciosa, això recordaria anys després a Chaplin sobre l’origen de Charlot. Es va posar uns pantalons fluixos, un abric ajustat, un petit barret bombí fort i un parell de grans sabates. I per afegir un toc còmic, es va posar un petit mostatxo.
El personatge va debutar en un altre film, Carreres de cotxes per a nens. En qualsevol cas, des d’aquella afortunada oportunitat en 1914 fins a Temps moderns, el 1936, Charlot es va deixar veure en dotzenes de pel·lícules que van permetre a Chaplin lliscar una consistent càrrega política i de denúncia social en els seus films, en els quals denunciava les injustícies d’una societat desigual i cruel a través d’aquell pobre desgraciat que només aspirava a portar-alguna cosa a la boca.
Després d’un bon grapat de curts, la dècada dels 20 va marcar l’inici de l’esplendor de Charlot. Van arribar llavors llargmetratges imprescindibles com El noi, La quimera de l’or, Llums de la ciutat i, finalment, Temps moderns. Títols en què es donen la mà la tendresa i la denúncia, amb grans moments còmics i meravellosos.
El creador de Charlot va morir als vuitanta-vuit anys, el dia de Nadal de 1977. Deixava un total de 79 pel·lícules filmades en més de cinquanta anys d’activitat com a actor i director.
Per acabar volia comentar el que sabien els meus pares sobre Charlot, però l’única cosa que recorden és que va ser un actor molt conegut. I encara que van veure alguna pel·lícula d’ell, no us puc dir quina els va agradar més, ja que no s’enrecorden.