Avui hem anat a veure una obra de teatre que havia estat denunciada molts cops per adoctrinament als adolescents els quals veien l’obra de teatre.
Era un monòleg i ella anava explicant la seva experiència amb el masclisme, ella havia viscut una violació per part del que era la seva parella. Ens ha anat explicant com va començar tot, el que pensava ella, que molts cops es sentia culpable quan no era culpa seva, mentre ens explicava això anava interaccionant amb el públic i fent comentaris, preguntes,… Per veure que opinàvem sobre el tema del qual estava tractant.
El monòleg m’ha semblat bastant dolorós, però m’ha agradat no només perquè he après i mentre explicava el monòleg he anat reflexionant i posant-me a la seva pell. També ens hem trobat a gent del Maragall que no veia fa temps.