Una obra de romanticisme entre un musulmà i una cristiana. Tot comença 20 anys enrere que els cristians desterren els musulmans de les seves terres i el nostre protagonista amb 35 anys va segrestar un grup de cristians i un d’ells era els responsables de desterrar els musulmans, es veu com el capità no vol fer mal a les dones i els homes cristians. Durant el viatge tenim una revelació contra el capità per com actuava i per enamorar-se’n d’una cristiana. Però dins de la revelació de la tripulació, un d’ells es va canviar de bàndol i així aliar-se amb els presoners cristians. Van tomar la nau matant tota la tripulació menys el capità que estava presoner. Quan anaven a executar-lo la noia que estava enamorada d’ell va confessar que l’estimaba tant que si el mataven és solidària. Després del xoc que va tindre el pare al escoltar això va matar al capità i com a conseqüència la seva filla es va clavar una navalla i així es va acabar l’obra.
Per començar aquesta crítica, s’era que TOTA l’obra estaven cantant. Ja sé que és una obra musical però literalment tota l’estona passi el que passi cantaven.
Les morts que han aparegut com que molt irrealistes, per exemple la mort del nen pirata, després que el disparassin va estar dos minuts cantant i com que “Perquè no et morts que t’han disparat!!”.
A part les obres de teatre no m’agraden gens ni mica.