En aquests temps de confinament hem vist individualment la pel·lícula “El Verdugo”, dirigida per Luis García Berlanga al 1963 i és una història ambientada a l’època del Franquisme. La trama explica la història d’un botxí obligat a jubilar-se, que per conservar el pis que li facilitava el govern, decideix fer que el seu gendre segueixi amb l’ofici.
La pel·lícula toca temes polèmics com la situació d’Espanya en aquella època, que obliga a molts espanyols a marxar del país com és el cas d’en José Luis, que vol anar a Alemanya per trobar feina com a mecànic. Malgrat això, el desitj d’ell desapareix amb l’arribada del seu nounat. Una de les principals causes d’aquesta actitud en la ciutadania és la severitat de la autoritat com per exemple la pena de mort, que porta a José Luis a haver de matar per garantir-li un sostre a la seva nova família.
Durant tota la pel·lícula es veuen atacs a la figura femenina, ja sigui en forma de comentaris puntuals, expressions, o el simple fet que ni es planteja a la trama que la hereva del botxí sigui sa filla abans que el gendre, a qui el pare acaba de conèixer i manca totalment d’experiència en l’ofici, per posar un exemple seria amb el personatge de Carmen, que es limita a seguir al seu marit a on vagi, no es coneix el seu ofici ni les seves aficions a part de que sap cosir, simplement fa el paper d’esposa i mare, com s’esperava de tota dona en aquella època.
Aquesta pel·lícula ha conseguit representar com era la societat en aquella época on pots entendre les difícils condicions que tenen els personatges. Per els anys que té la pel·lícula ha conseguit enganxar-men una estona. Hi ha una escena on ha sigut la preferida on es veu un vaixell allunyant-se amb un grup d’amics, l’utima escena de la pel·lícula.