El passat 9 d’octubre va venir una biòloga, Constanza Morè, a fer-nos una xerrada sobre la recerca mèdica. Constanza forma part del IBIDAPS (institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer) que és un centre de recerca de l’Hospital Clínic. Ella treballa en un laboratori de recerca mitocondrial.
Va dividir la xerrada en dues parts. En la primera part va parlar sobre el seu treball, sobre quin procés hi ha fins a arribar-hi i com hi treballen. Va explicar que ells treballen en equips multidisciplinaris. Es a dir cada persona està especialitzada en un tema en concret però treballen conjuntament. En cada equip hi ha; biòlegs, pediatres, químics i els que analitzen en el laboratori.
Va començar explicant que en el seu cas el laboratori es connectava amb l’hospital. D’aquesta manera es feia més fàcil a l’hora d’investigar perquè els investigadors poden recollir mostres dels pacients i seguidament anar al laboratori i fer la recerca.
Seguidament ens va explicar tot el procés que comporta una carrera científica. Va dir que és una carrera llarga i lenta amb molt treball. Com qualsevol carrera es comença amb un grau o batxillerat. Seguidament els estudis universitaris, on pots estudiar; biologia, bioquímica i metge. Després et pots treure un màster i més endavant un doctorat. El doctorat es tarda més de 4 anys però es pot treure mentre que ja treballes. Es a dir no tens la necessitat de tenir un doctorat per poder treballar de biòloga o el que vulguis ser.
Ens va explicar que Espanya afortunadament és un dels països on més s’inverteix en investigació. Tenim molt material i molt espai on fer investigacions però desafortunadament falta gent que hi aprofiti. Es a dir no hi ha gaire gent que treballi de biòloga i investigadora. Conjuntament amb això en vas ensenyar una notícia on es confirmava que els professors, els investigadors, els metges i els esportistes són els treballadors més feliços. Amb això va intentar animar als alumnes a treballar-hi d’això.
Un cop va acabar d’explicar el seu treball, va parlar sobre els mitocondris. Va explicar que un mitocondri és un orgànul d’herència materna. Son molt importants per a l’organisme. Està molt relacionat amb funcions de l’organisme i amb moltes patologies. Com per exemple; miopatia, alzheimer, retards uterins, VIH, hepatitis C, toxicologia. Va dir que l’energia està en els teixits muscular i en els nerviosos que es situen en el cervell.
Ens va ensenyar una foto i ens va explicar les diferents estructures d’un mitocondri. Cada mitocondri té la seva membrana externa i interna i la seva matriu. En les crestes mitocondrials està la membrana interna, on hi ha una cadena amb 5 nuclis de proteïnes que s’estudia molt perquè totes les patologies es veuen en aquesta cadena.
Les funcions del mitocondri son; ATP, respiració cel·lular, calor, hemostasi del calci, metabòlits, apoptosi (mort cel·lular). Els mitocondris tenen un ADN propi que codifica 13 proteïnes i està relacionat amb l’ADN nuclear. En l’ADN es poden donar mutació (canvi en un nucleòtid), deleció (falta un fragment d’ADN) i depleció(falta de la còpia de l’ADN mitocondrial). Les manifestacions clíniques es donen; Sistema Nerviós Central, en l’oïda, l’ull, el cor i el ronyó.
Ens va explicar que els biòlegs treballen amb; mostres fresques, mostres congelades(-80 °C), amb teixits i amb cèl·lules aïllades. També va comentar que havia sortir una nova professió, la bioinformàtica. Després va parlar sobre les malalties mitocondrials; genètica i adquirides. Em va sorprendre que els antibiòtics afecten perquè maten bacteris i que el tabac afecta a l’oxigen de la cadena mitocondrial.
També va fer referència a un nou estudi sobre la malaltia de Parkinson i les dificultats d’estudi que hi ha degut a la dificultat d’accés al teixit d’estudi (cervell). Fan l’estudi amb teixits adipós (de greix). Aquestes cèl·lules adiposis les transforma en “cèl·lules neuronals”.
La xerrada va ser força interesant pero va ser molta informació en molt poc temps. M’hagues agradat que fos més llarga per aclarir tots els dubtes i fer preguntes.