EL CAMP D’APRENENTATGE

EN ELS CAMP D’APRENENTATGE hi vam anar el 18 d’abril i hi vam estar fins el 21. Durant aquests dies hem fet força coses, i ara us les explicaré.

PRIMER DIA:

Vam fer una prova d’orientació en la que constàvem de l’ajuda d’una brúixola i un mapa, si encara necessitàvem ajuda podíem fer servir un GPS. Vam fer una ruta molt curta per una muntanya de Esterri i va ser força divertit el fet de creure’ns si els nostres companys ens guiaven per el bon camí (ja que ens anàvem tornant per fer de guies).

Després ens van explicar una llegenda sobre el castell de València d’Àneu i els canals d’aigua que hi corren per l’interior de les muntanyes. La llegenda diu que fa molts anys a València d’Àneu hi havia un castell (nosaltres el vam veure en ruïnes) que tenia unes vistes precioses. Per aquest fet molts imperis el volien conquerir. Aleshores un d’ells   el va rodejar dient que si no els hi cedien el castell es moririen de fam ja que no podien sortir o moririen per les mans del seu imperi. Amb aquest xantatge la reina del castell va sortir al balcó i els va contestar:

-Jo morta de fam? Però quines bajanades dieu- I dit això els va tirar una capsa plena de truites ja que pels rius de l’interior de la muntanya les podien pescar. Així doncs el castell s’ha mantingut sense que ningú els hi prengués les precioses vistes fins el dia d’avui que el podem veure des del poble.

Durant el primer dia vam estar fer activitats com orientar la brúixola per saber on es trobaven els punts cardinals (posant-la en un lloc pla).

SEGON DIA:

El segon dia va ser el dia del meu aniversari (el 19 d’abril). Aquest dia vam anar al Bosc del Gerdar (un bosc màgic perquè diuen que són molt petits i no els veiem però s’hi amaguen els minairons) on hi vam parlar i treballar sobre la seva fauna i flora. Vam estar quasi fins a l’hora de dinar ja que aquest el vam fer a la casa de colònies. Quan arribàvem al final de l’activitat ens vam ajuntar tots el grups i vam estar cridant a ocells amb un altaveu i sons de diferents ocells que els monitors tenien gravats. Ja de tornada cap a la casa hi vam trobar un cabirol, la pena és que estava mort.

Va ser un molt bon aniversari!

TERCER DIA:

El tercer dia va ser el millor. Vam anar al Parc Nacional d’Aigüestortes on hi vam fer el mateix que en el Bosc Màgic treballar sobre la fauna i flora. Després d’haver fet força treball i un dossier ens van explicar la història de Pirene i els Pirineus:

Explica la llegenda que fa molts anys, en la Península Ibèrica hi regnava un imperi que estava en mans d’un rei, Tubal. Aquest rei tenia una filla: Pirene. Aquesta noia tenia la fama de ser molt bonica, la més bonica de tots els temps. Com a tots els regnes hi havia algú que els hi volia treure el tro, aquest era Gerió. Per fer fora del lloc el rei Tubal va decidir matar-lo. I, un cop ja va haver decidit quan ho faria va anar a matar en Tubal.

Després d’una lluita Gerió va vèncer i va matar en Tubal. Quan estava convençut de que el regne era seu va pensar que en Tubal tenia una filla i que si no se’n desfeia d’ella  també no podia governar. Con Pirene ja ho sabia es va anar a amagar a un bosc molt gran que anava des del Cap de Creus fins a Galícia. Gerió va estar temps pensant on podia haver-se amagat fins que al final hi va caure. Ell sabia que en el bosc mai la trobaria i va enginyar de cremar-lo. Al cap del temps el bosc estava envoltat de flames i Pirene també. Ella va començar a cridar ajuda fins que la va sentir Hèrcules. Aquest va anar el més ràpid que va poder fins que la va trobar. Estava quasi desmaiada del fum però resistia. Però un cop Hèrcules la va tenir entre els braços per sortir de l’incendi, se li va morir. L’heroi va prometre que com era la noia més maca es mereixia la tomba més maca.

I després d’anys de treball va enterrar-la en el que ara diem els Pirineus.

 

En el Parc Nacional vam anar al costat de l’estany de la Ratera a dinar i, al final vam poder gaudir d’una guerra de neu.

Ens ho vam passar súper bé anant i tornant del parc amb “Quatre per Quatres” veient de fons el llac de Sant Maurici. A més vam tenir molta sort i a la tornada del parc vam veure un ramat de uns 10 cabirols (Bambis).

QUART I ÚLTIM DIA:

Després d’haver-ho passat molt bé havíem de marxar cap a Barcelona, però abans, quedava una activitat que era de mesurar el cabal i la velocitat del riu Son, un afluent de la Noguera Pallaresa. Per calcular tot això vam anar preparats amb botes, metres, i una pilota de fusta per tirar-la i calcular quan temps trigava a caure (velocitat). Al final de tot vam dinar allà i ens en vam tornar en un viatge molt divertit amb els companys i els amics del cole.

M’ho vaig passar pipa!!!

Per acabar volia dir que el més m’havia agradat.

Per a mi el millor va ser la guerra de neu que vam fer al Parc Nacional d’Aigüestortes perquè ens ho vam passar súoer bé!!!