Crítica literaria “El mussol i la forca”
El mussol i la forca
Títol: El mussol i la forca
Autor: Pau Joan Hernández
Any de publicació: 2004
Editorial: Edebé
Pàgines: 247
El mussol i la forca és un llibre de Pau-Joan Hernández. És una història de misteri en el qual hi podem trobar una mica de diferents altres tipus de narració.
El tema principal de la novel·la és que a la ciutat de Barcelona, durant una setmana de principis del segle XXI, es donen diferents casos de desaparicions de persones. La Lara, una periodista, vol descobrir que hi ha al darrere d’aquestes desaparicions, el problema és que el seu superior no vol publicar aquestes notícies, ja que es pensa que és una altra llegenda urbana com totes les altres, així i tot no li posa cap impediment perquè la jove ho investigui pel seu compte.
Per altra banda tenim dues amigues, l’Íngrid i la Sònia, que és cega. Elles no en tenien cap idea d’aquestes desaparicions fins que una persona anònima ataca a una amiga d’aquestes dos. A partir d’aquí ajuden a la Lara i la Rosa (una policia que està en la mateixa situació que la Lara i que vol investigar pel seu compte) per poder saber qui està darrere aquests terribles esdeveniments.
Des del meu punt de vista és una molt bona novel·la. La idea del llibre és molt bàsica, però està tan ben escrita que sembla que sigui una idea molt buscada i treballada. M’ha agradat molt la novel·la perquè es pot veure una mateixa situació des de diferents punts de vista, com són el de dues jovenetes que tenen un superior el qual no les ajuda amb la investigació, i també tenim dues nenes, que pel que es veu durant la història no tenen cap por, i que volen ajudar a la seva amiga i a Barcelona.
El punt de vista del narrador és bastant polivalent, pot parlar d’un bàndol o d’altre (com poden ser els Corders i els Mussols) sense mostrar cap preferència.
Aquesta és la meva crítica d’aquest llibre, espero que us pugui servir!