Coach Carter

Ja fa una setmana, vam veure una pel·lícula relacionada amb la disciplina i la superació. Es titulava Coach Carter (entrenador Carter).

Era una pel·lícula d’un equip de bàsquet en el qual hi havia molts problemes entre els jugadors perquè mai guanyaven un partit i posaven la culpa als altres.

Finalment l’entrenador d’aquest equip els Oilers dimiteix i n’arriba un de nou: l’entrenador Carter. Aquest es comporta d’una manera molt estranya, li agrada ser respectat i per tant ell respecta molt els seus jugadors. També li agrada molt el compromís i la disciplina, per això quan arriba a l’equip fa signar als jugadors i als pares d’aquests un document segons estaran d’acord amb les decisions que ell ha pres sobre l’equip.

Al principi hi ha molts jugadors que no els hi agraden els entrenaments (molt durs) i les maneres que ell utilitza per tractar als seus jugadors (sempre els hi diu “senyors”), per això que molts membres de l’equip abandonen aquest.

Durant la peli es veu com evoluciona un grup d’adolescents que no guanyaven cap partit i que no es portaven bé entre ells, comencen a guanyar bastant, fins que l’entrenador s’adona que els seus jugadors no estan complint un dels punts del contracte que ell els havia donat. Aquest punt deia que havien de treure una mitja de nota força alta i que havien de seure a primera fila de la classe, però cap jugador ho compleix i aleshores l’entrenador decideix tancar el gimnàs on entrenaven fins que no pugin la nota (els jugadors).

Més tard els jugadors s’adonen que l’entrenador té raó, per molt que juguin bé a bàsquet, probablement no arriben a ser jugadors professionals, i si no estudien probablement no arriben enlloc. Aleshores es posen a estudiar fins a treure la nota demanada i l’entrenador obre de nou el gimnàs.

L’equip torna a jugar i a guanyar partits, els jugadors treuen unes bones notes i el més important dins l’equip es tornen tots amics que es defensen els uns als altres.

Finalment arriben al torneig estatal, el torneig més important de tots, però el primer partit el juguen contra els guanyadors del torneig anterior. Però l’entrenador els convenç que si s’ho proposen poden guanyar, i fa que els seus jugadors arribin al partit molt motivats.

No vull explicar el final de la peli, però només dic que al final acaben tots molt contents amb el que l’entrenador Carter havia aconseguit.

M’ha agradat molt la peli, jo jugo a bàsquet i crec que qualsevol persona voldria tenir un entrenador així. Si els jugadors de l’equip no es porten bé entre ells no aconseguiran res, i això és el més important.