Exili a Mèxic
Com tothom sabrà, entre 1936 i 1939 es va produir la Guerra Civil Espanyola. Els dos bàndols enfrontats eren: el Bàndol Nacional i el Bàndol Republicà. Després de 3 anys de conflictes, el Bàndol Nacional va sortir victoriós, i Francisco Franco, va ser qui es va posar al cap de la nova Espanya feixista.
Després de perdre la guerra, els republicans (rojos com els feixistes els anomenaven) tenien moltes dificultats per a sobreviure, ja que les forces liderades per Franco, els buscaven per a empresonar-los o assassinar-los. La majoria de gent era completament innocent, des de canalla fins a gent de tercera edat, però tot i així també patien les conseqüències, altament negatives, de la guerra. Molta gent va perdre part de la seva família, ja sigui perquè havien mort, o perquè s’havien separat i mai més s’havien retrobat amb els familiars, aleshores no hi havia telèfons mòbils i comunicacions així de fluides, i amb tot l’enrenou que havia deixat la guerra i amb el risc de mort que hi havia si el bàndol feixista et capturava, era molt complicat trobar una persona que per dir-ho d’alguna manera, s’havia quedat enrere.
La majoria dels republicans van anar pel país buscant auxili i refugi, però tota Espanya estava dominada per Franco. Amb això, molta gent va decidir emprendre un viatge cap a França, per poder sobreviure. Allà van estar més protegits, però França, tot i estar més a favor del bàndol republicà, no volia problemes, és a dir, no volien tenir l’exèrcit feixista en contra, ja que era molt poderós. Tampoc oferia molt bones condicions per a viure, sí que eren millor que a Espanya, però tot i així es vivia molt malament. Molts republicans van quedar-se a França, però molts d’altres van voler una vida digne i van anar a altres lloc, com a Mèxic. Aquí entra el general mexicà Lázaro Cárdenas.
Gràcies al president de Mèxic d’aleshores, Lázaro Cárdenas, un munt de gent republicana va trobar una vivenda i va poder formar una nova família. El general mexicà estava a favor, era partidari, d’acollir a tots els
refugiats de guerra espanyols. Gràcies a aquest acolliment mexicà i sobretot gràcies a gent com Lázaro Cárdenas, molts republicans que aparentment no tenien futur algun, van aconseguir viure en bones condicions i en general: tenir una vida.
Avui dia ja fa 80 anys que molts dels nostres avantpassats van salvar-se de la Espanya feixista i sobretot de les pèssimes condicions que el país tenia després de la guerra, i fa 80 anys que Lázaro Cárdenas i Mèxic van acollir gent que tenia una vida sense una direcció.