El mussol i la forca és una obra escrita pel Pau Joan Hernández escriptor, traductor i crític català. Ha sigut professor en la universitat de Barcelona i ja porta escrites 27 novel·les! També els divuit anys ja tenia publicada la seva primera novel·la juvenil.
El llibre comença amb una periodista que va a fer fotografies d’un lloc per quan arriba allà la zona aquella està plena de mossos i okupes. I quan intenta entrar en les cases afectades per saber el que passa, la Rosa una policia que li atura i li mana que se’n vagi d’allà. Aleshores la Lara sense pensar-s’ho dues vegades se’n va corrents cap a la casa perquè dubtava dels policies.
Un cop allà has troba un grafiti de mussols del que ella sabia el significat, i pensa que els policies no.
Aquell grafiti li recordava una desaparició i per això va pensar fer una investigació del cas per si mateixa. Quan està a punt de començar la investigació es pensa que hauria de parlar amb la policia, la Rosa, i demanar la seva ajuda i fer la investigació amb ella.
Tot anava bé fins que la policia s’entera que han intentat segrestar algú, per aquesta raó la cosa es complica una mica. L’amiga de l’Ingrid i Sònia que es diu Anna pateix un accident.
Aleshores elles dos també has pensen fer una investigació, pel que havia passat amb la seva amiga. Fent la investigació es troben amb el Gavroche que primer es dubta d’ajudar-les però després les ajuda a la investigació. Aleshores investigant arriben a les clavegueres quan arriben allà segresten a l’Ingrid. La Sònia sense saber el que ha de fer el primer que s’ha li acudeix és córrer tot el que pot però per mala sort es perd.
En l’altra part, la Lara i la Rosa estan preocupades perquè s’adonen que hi ha un camió ple d’explosius per part dels mussols.
Aleshores els corders els fan com una mena de lluita contra els mussols, i acaben guanyen.
En la meva opinió el llibre no m’ha acabat de convença, perquè el principi ha començat seien molt descriptiu, el que anava molt bé. Però jo crec que hauria de descriure els personatges com ho han fet el principi del llibre, perquè així és més fàcil entendre tot. També que els salts de temps embolicaven molt i et podies perdre fàcilment. També que el llibre no tenia un tema que et cridés l’atenció, no la recomanaria però si us agraden els llibres d’aquest tipus, aleshores us agradarà.