El museu egipci no em va agradar gens! Ja hi havia anat moltes vegades, i sempre diuen i ensenyen el mateix, i les activitats sempre són les mateixes: o la momificació o els jeroglífics. Així que no vaig apendre res i a sobre em vaig trobar malament, en resum va ser una perdida de temps, en el meu cas.
Sé que com és normal a les sortides ens fan escriure el que vam apendre i el que ens va agradar més i menys i perquè, així que no sé que posar però se que em serà molt díficil.
Jo si dic la veritat no vaig apendre res però haig de posar algu així que el que vaig “apendre” va ser que els egipcis feien les joies amb color, i cada color significava una cosa diferent.
El que més ens van fer centrar en tota la sortida va ser amb la momificació. La momificació no se la podia permetre tothom. La momificació es feia quan la persona moria, els hi treien tots els órgans per conservar-los per l’altre vida. Els egipcis creien amb la reencarnació a l’altre món.
A l’Antic Egipte, els vasos canopis eren els recipients on els difunts dipositaven les vísceres del difunt (l’estómac, el fetge, els intestins, i els pulmons). Normalment estaven fets d’alabastre però també se’n poden trobar de fusta, guix o ceràmica. Els vasos canopis eren representats pels caps dels quatre fills d’Horus, ja que es considerava que cadascun d’ells protegiria l’òrgan corresponen:
- Duamutef: es representava amb forma de cap de xacal, guardava l’estómac, es considerava que el protegia la deessa Neith i la seva posició era mirant en direcció est.
- Amset: es representava en forma de cap humà,guardava el fetge, el protegia Isis i estava orientat en direcció sud.
- Kebehsenuf: amb forma de cap de falcó, guardava els intestins protegits per la deessa Selkis i mirava en direcció oest.
- Hapi: tenia la forma d’un cap de babuí, guardava els pulmons, estava protegit per la deessa Neftis i la seva posició era mirant cap al nord.
