En el subsòl de la ciutat de Barcelona passa alguna cosa, i les úniques persones que se n’han adonat han sigut dues joves noies, principiants en la

FORCA

seva feina, en la qual volen destacar. Dos grafits, d’un mussol i una forca, desperten la curiositat de la Lara i la Rosa, pensen que podrien estar relacionats amb certes desaparicions de persones marginals de la ciutat. Si destapen la veritat d’aquest cas, podrien guanyar-se la confiança dels seus superiors els quals sempre els hi fan costat en tot sense saber si aquesta història és real o fet de la seva imaginació, ja que es pensen que tot és una obsessió o fins i tot, una llegenda urbana.

La novel·la està relacionada amb el clavegueram de la ciutat i amb antigues llegendes del Liceu de 1861 i dels Corders del segle XIV de Barcelona. Cada grafit trobat té relació amb una de les llegendes. El mussol, per la seva banda, té relació amb la llegenda de l’incendi del Liceu i el missatge trobat “sóc un mussol i vaig tot sol, si el torneu a aixecar, jo el tornaré a cremar”. Els mussols tenen odi cap a la ciutat, raó per la qual van robar la goma-2 i per eliminar del mapa la muntanya de Montjuïc, mentre si estigués jugant la final de la Copa del Rei a l’Estadi Olímpic, on s’enfrontaven el Barça i l’Espanyol. Els Mussols, per la seva part, també tenen odi cap a la ciutat que els havia convertit en marginals de la ciutat, però a ells els venç l’amor cap a la seva ciutat. Ells s’encarreguen d’ajudar a la gent marginal, de dona-los-hi un sostre on viure.

L’autor els hi dóna molta importància a les protagonistes, de les quals una té una deficiència visual. A la Sònia, ser cega no li impedeix res, ja que tot i això, amb ajuda de la seva amiga i guia Ingrid, corren als campionats d’atletisme i descobreixen qui va deixar inconscient a la seva amiga. Sempre s’està superant i mai s’enfonsa. És molt atrevida i forta, igual que totes quatre protagonistes. Són totes dones i que no es donen mai per vençudes, sempre segueixen el seu instint i això les porta a resoldre el cas. Unes comencen a investigar per intuïcions i deduccions, i les altres per resoldre el misteri de qui havia portat a la seva amiga Anna a un llit d’hospital. Totes dues investigacions, en un principi paral·leles, acaben confluint i acaben impedint una gran massacre, en la mateixa muntanya de Montjuïc.

Li dóna molta importància i molts mèrits a la Sònia. Ella descobreix perquè l’Anna s’havia quedat inconscient, aconsegueix obrir la reixeta que no va aconseguir obrir cap policia, és molt valenta i mai dóna res per perdut, gràcies a això, continuen la investigació i acaben resolent-la.

Les altres dues protagonistes són la Lara, una principiant periodista, i la Rosa, una jove policia. Totes dues investiguen fora d’hores lectives, però les seves professions, sobretot la de la Rosa, ajuden a aconseguir pistes claus. La seva amistat comença en mal peu, però acaba sorgint una forta relació entre les dues.

Al llarg de la història, també apareixen personatges secundaris, com el Gavroche, un nen de carrer inspirant en el mateix Gavroche de l’obra “Els Miserables” de Victor Hugo. També està la Berta, la bibliotecària i amiga de la Lara, la qual ajuda amb tots els temes relacionats amb llegendes urbanes i històries del passat de la ciutat. El Benet Galera, un treballador del clavegueram de Barcelona. El Toni i el Manel, els superiors de la Lara i la Rosa, respectivament.

Pau Joan Hernàndez, l’autor d’aquest llibre, tracta diferents temes com l’amistat, la cooperació, treball conjunt, la superació, entre molts d’altres.

Va escriure el llibre amb un punt de vista extern i com a narrador omnicient. Per a escriure aquesta novel·la va utilitzar un estil d’acció i de misteri, posant-li un punt de fantasia a les coses que li convenia per a que la novel·la no li quedes inversemblant.

Els texts en cursiva donen veu a les persones desaparegudes, i en tots ells surt la paraula venjança.

L’acció transcorre en set dies, tot comença un dimecres i acaba el següent dimecres. Es dedueix ràpidament, ja que l’autor va nomenant els dies o especifica si canvia de dia. Utilitza molt: l’endemà, en aquell mateix moment, a la vegada…

El gènere predominant en aquesta obra és la narració perquè descriu moltes situacions i esdeveniments, tot i que també hi ha diàleg. Per descriure certes situacions i personatges s’utilitza la descripció.

La lectura d’aquest llibre se m’ha fet intrigant i entretinguda, i el fet que hi intervinguin diversos personatges i que tot giri entorn de diferents fets t’enganxa al llibre, ja que has d’esperar a l’últim capítol per anar lligant-ho tot.

Com passa en molts llibres d’intriga, de cop i volta es pot capgirar la situació i si tu t’imagines que un fet acabarà d’una manera, al final pot acabar complicant-se, tal com succeeix amb l’argument principal: primer sembla que els fets estranys ocorreguts siguin per escaquejar-se d’algú o d’alguna cosa, però acaba resultant que és perquè hi ha dos “sectes” subterrànies, les quals els recluten. Una vol volar la ciutat degut al seu odi cap a ella i l’altre, tot el contrari, vol impedir que succeeixi aquest fet.

M’ha agradat la referència que es fa sobre les llegendes de la ciutat, la del Liceu i la dels Corders, ja que indirectament hem fet una mica de cultura. A més a més era inesperat per tots. Crec que ha sigut una bona idea, ja que l’autor ha pensat abans qui eren els culpables de totes les desaparicions i després ho ha lligat tot a partir d’això.