Avui, dilluns 22 d’octubre, hem començat la segona situació “302_MEDITERRÀNIA: UN MAR DE CULTURES”. Per introduir-nos aquesta situació hem vist el musical de Mar i Cel. Aquest títol és a cauda del desenllaç de la pel·lícula, quan els dos protagonistes se’n adonen que estan fets l’un per l’altre i que són inseparables, com el mar i el cel quan s’ajunten a l’horitzó.

És una tragèdia romàntica escrita per Àngel Guimerà. Es situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII. L’obra explica l’amor impossible entre  pirata musulmà i una noia cristiana, la Blanca.

En Saïd és un morisc expulsat de València i capità del vaixell dels corsaris algerians on la Blanca i la seva família estan presos.  Ell al principi es vol venjar dels cristians, però al final, vol alliberar als presos cristians en arribar a la seva destinació, l’Alguer, al nord de l’illa italiana de Sardenya. En descobrir el seu pla, els musulmans el fan presoner.

La Blanca és una dona molt religiosa, que ha perdut l’alegria i el goig de viure, fins que s’enamora del Saïd. Acaba morint a mans del seu pare.

El seu pare, en Carles, és una persona intolerant i autoritària. Odia els moriscos i els vol exterminar, per això s’oposa a la relació de la seva filla Blanca amb el Saïd. Quan la seva filla no segueix les seves ordres, utilitza un to amenaçador i autoritari. Acaba portant a la mort a la seva pròpia filla.

En Joanot és renegat del cristianisme. Ell és un musulmà que intercanvia la vida dels seus amics i allibera als cristians a canvi de convertir-se en Marquès.  La revolta dels cristians provoca la mort de tots els musulmans, inclòs en Saïd, mort del qual causa el suïcidi de Blanca.

El Hassen, el Malek, el Mahomet i l’Osman, són corsaris del vaixell del Saïd i actuen de forma coral. El Hassen és l’home de confiança del Saïd, el Malek vol el poder, el Mahomet vol fer-se ric, i l’Osman vol diners per casar-se.

Al llarg de l’obra sorgeixen diferents fusions entre contraris, com per exemple:

  • La religió: cristians (Blanca) i musulmans (Saïd)
  • Els elements: mar (Saïd) i cel (Blanca)

Al final, ni el Saïd és tan temible ni la Blanca tan innocent. El Saïd no és el pirata temible que vol aparentar, sinó que és una persona sensible i noble. Per la seva part, la Blanca, no és la noia innocent la qual fa tot el que el seu pare li mana, sinó que es desperta i tria el seu propi camí.

Aquesta obra, es podria dir que està inspirada en l’obra de l’amor impossible de Victor Hugo de Romeu i Julieta, la qual la trama és la mateixa.