Tomboy relata la vida quotidiana de Laure / Michael (Zoé Heran), de deu anys, a qui li atrauen els jocs característics dels nens, usa pantalons i té el pèl curt. Coneix a Lisa (Jeanne Disson) en el seu nou veïnat, i davant els seus amics es fa dir Michael. La seva acabada d’adquirir identitat li permet reinventar una forma diferent d’interactuar amb els nois, juga futbol sense samarreta, escup, s’empeny entre els seus amics, tot per tal poder demostrar la seva virilitat. Sense planejar-, explora el seu primer petó amb Lisa. Tot això succeeix mentre transcorren les vacances d’estiu, però les classes estan per començar i l’engany està per caure per Laure / Michael, qui no pot donar marxa enrere el que va començar com un joc i ara és més complicat i està fora del seu abast esmenar-ho.
L’espectador ha de fer les seves pròpies conjectures, no evidència els veritables motius que l’impulsen a canviar la seva identitat de gènere, reconèixer-se i desitjar ser reconegut com Michael. No se sap si: el canvi va ser per gust, de manera temporal, si va ser a partir de la seva pròpia exploració i redescobriment sexual o si és un veritable desig que marcarà la seva vida. L’important no és l’orientació sexual del personatge, sinó com enfronta una realitat que li resulta pròpia i que li és difícil referir als altres, inclosos els propis pares.
Els motius de Céline Sciamma van més enllà de mostrar la innocència pròpia d’aquesta edat, aconsegueix presentar una vida plena de sensualitat i emocions ambigües, narrades a partir d’una història fundada en una mentida, amb un personatge androgin que guarda un secret d’identitat.
El títol de la pel·lícula és significatiu. Tomboy es defineix com una noia que gaudeix d’activitats rugoses i sorolloses tradicionalment associades amb els nois.