Avui, 9 d’octubre, ha vingut a l’institut la Constança, una biòloga de l’hospital clínic a fer-nos una xerrada. L’Hospital clínic és un hospital universitari, i això permet als universitaris l’accés a pacients i mostres directes.

Ella per arribar on està ha hagut de fer una carrera d’investigació, de biologia que dura uns 3-4 anys. Després va fer un màster i finalment un doctorat, que són mínim 4 anys. És una carrera dura i llarga.

El seu equip es treballa amb equip multidiciplinar (biòlegs, tècnic de laboratori, metges, bioquímics…). Encara es nota la diferència de gènere. Els càrrecs de responsabilitat els continuen tenint homes, sobretot en el sector de la investigació. En el seu equip d’investigació els 3 caps són homes i totes les treballadores són dones, les encarregades de fer el “treball brut”.

Espanya inverteix entre un 1-2% en investigació, i això permet tenir molts mitjans i molt bones instal·lacions però no hi ha suficients recursos humans.

Els mitocondris són orgànuls cel·lulars encarregats de subministrar la major part de l’energia necessària per a l’activitat cel·lular (respiració cel·lular). Es troben surant en el citoplasma de totes les cèl·lules eucariotes. Actuen com a centrals energètiques de la cèl·lula i sintetitzen ATP a expenses dels carburants metabòlics (glucosa, àcids grassos i aminoàcids).

Fa milions d’anys una cèl·lula eucariota es “va empassar” un bacteri que sí que era capaç de processar l’oxigen. Però encara que la cèl·lula “la hi va empassar”, no va arribar a pair i aquest bacteri va seguir vivint dintre de la cèl·lula. Això va acabar generant una relació de simbiosi entre la cèl·lula hoste i el bacteri en la qual es van tornar necessàries l’una per l’altra.

Són orgànuls delimitats per una membrana externa i una altra interna. Posseeixen en el seu interior ADN i ribosomes. El mitocondri produeix la major part de l’energia de la cèl·lula, mitjançant la respiració cel·lular.

Els mitocondris posseeixen dues membranes: una membrana externa llisa i una membrana interna molt plegada les invaginacions reben el nom de crestes.

En les crestes mitocondrials es troben els enzims ATP-sintetases i proteïnes transportadores específiques. Aquí és on es produeix la cadena de transport electrònic formada per 5 complexes proteïcs. En el complex IV és per on entra l’oxigen, i en el complex V és per on entra l’ATP (energia).

L’ADN mitocondrial (ADNmt) o genoma mitocondrial és un material genètic dels mitocondris, els elements de la cèl·lula que generen energia per a aquesta. Es tracta d’un material genètic circular tancat de doble cadena que es troba a l’interior de les mitocòndries cel·lulars.

El ADNmt només s’hereta de la mare. De manera que tots els fills d’una dona tenen el mateix ADNmt.