Per a la classe de socials hem hagut de veure El verdugo, una pel·lícula sobre l’Espanya franquista que va ser dirigida per Antonio Berlanga l’any 1963.
Aquesta pel·lícula ens dóna peu a parlar sobre diversos temes:
La emigració a Alemanya: A Espanya, durant el franquisme, la població vivia en unes condicions molt pobres i per això, part de la població va emigrar a Alemanya per a buscar una feina i viure en millors condicions. Uns 600.000 espanyols van emigrar a Alemanya durant 1960 i 1973. José Luis, el protagonista, és enterramorts i vol canviar d’ofici i ser mecànic a Alemanya, per així tenir unes millors condicions de vida.
La creació de nous barris a les grans ciutat, com ara Madrid en el cas de la pel·lícula, i el repartiment de pisos: Durant el Franquisme es van crear barris i pisos a les grans ciutats. La Falange va comptar amb alguns arquitectes notables per a la construcció de nous habitatges. A la pel·lícula es veu com al sogre de José Luis, li han concedit un pis per la seva condició de funcionari, però el perdrà per la seva jubilació. Solament el podrà recuperar en el cas que José Luis accepti el càrrec de botxí.
La pena de mort a Espanya: Actualment la pena de mort a Espanya està prohibida, però durant el franquisme no ho va estar. Les últimes execucions van ser fins a 1975. Aquest mètode s’utilitzava per a castigar a una persona per un crim o delicte. En la pel·lícula, veiem com José Luis, tot i no estar d’acord amb la pena de mort, ha d’acabar matant a un home amb el garrot vil.
L’incipient turisme a l’illa de Mallorca: Durant la dècada dels seixanta, viatgers arribaven a l’illa de Mallorca amb l’objectiu de deixar-se contagiar per l’encant dels paisatges, sol i platja. A la pel·lícula, s’observa com tota la família viatja a Mallorca perquè el protagonista ha de fer la seva primera feina com a botxí. Quan arriben, l’illa de Mallorca és plena de turistes.
El dilema ètic de José Luis i com el soluciona i de quina manera el solucionava el seu sogre: El dilema ètic de José Luis és la pena de mort i la seva feina com a botxí. Ell no vol haver de matar a ningú encara que l’altra persona hagi comès un delicte. José Luis tot i intentar deixar la seva feina com a botxí, no ho aconsegueix i finalment ha d’acabar matant a una persona amb el garrot vil. En canvi, el seu sogre no tenia cap problema en fer-ho, i aconsegueix que José Luis esperi fins que hagi de matar l’home per a dimitir.
El paper de l’església catòlica: L’església catòlica tenia un paper important durant el franquisme. A la pel·lícula es veu l’església representada per un personatge que escolta les confessions del condemnat a mort. Això mostra com l’església va ser còmplice de la dictadura.
El paper de la dona en la societat d’aquella època: Durant el franquisme, la dona no treballava i se l’ensenyava sempre per a ser una bona mare, esposa i per a fer tasques de la llar. Hi ha una escena a la pel·lícula on se sent a la dona de José Luis dir que si ell no fa la seva feina com a botxí, ella haurà de tornar a treballar.