Avui que és el 22 de dimecres hem anat al planetari municipal de Barcelona estava molt lluny, però va valdre la pena anar fins allà
perquè vam pujar a una muntanya.
Primer vam entrar a la sala i ens van explicar una mica de la gravetat i l’atmosfera després ens va dir que veuríem com les estrelles tenien la forma i que els científics tenien molta imaginació per posar-li aquest nom perquè a nosaltres ens han dit que ens imaginem la forma ningú ho ha vist i en realitat és molt difícil trobar la forma, imagineu-vos la constel·lació potser, per vosaltres no sigui difícil, per mi ho ha sigut molt, també ens van dir que l’estrella més gran està a prop de la constel·lació d’escorpió i que tenia molt poder llavors i com que jo sóc escorpió llavors tinc molt poder. Ens han parlat de les estrelles, durant una hora després vam pujar a una muntanya, per veure les bateries antiaèries del Carmel vam pujar en un telègraf inclinat, llavors en arribar vam haver d’esperar a l’altre grup perquè ens havíem dividit en dos grups per poder cabre tots en el telefèric jo vaig pujar amb el primer grup.
I l’Aura una professora va veure que n’hi havia un bitxo que era un petit dragonet llavors jo el volia agafar però no vaig poder l’Aura que és la professora de ciències ens va dir que aquests petits dragonets no els hi agrada que els agafin però jo no vaig fer cas i el vaig intentar agafar-lo i és veritat estava enganxat a la paret i no el podia agafar però sense voler el vaig tirar més cap avall el vaig intentar agafar-lo un altre cop però aquesta vegada si sem va caure i va donar per suposat que havia mort perquè n’hi havia molta altura, però qui sap si podria estar encara viu, vam pujar a dalt de tot i vam veure unes vistes precioses jo em vaig trobar una moneda de Moscou però era estrany no hi havia cap estranger, en aquell moment la vaig agafar i fins ara la tinc en resum m’ho vaig passar molt bé i encara que vaig tindre una mica de vareig en el telègraf i en la muntanya perquè pensava que em cauria, però les vistes eren espectaculars i va valdre la pena haver anat d’institut Viladomat fins al Planetari i les bateries antiaèries del Carmel.
Aquesta és la moneda de Moscou.
Les vistes:
El telègraf que em va donar por pujar:
Després de pujar era això el que es veía:
