Dimarts passat vam anar a veure el mNACTEC (museu de la ciència i de la tècnica de Catalunya), allí, vam fer dos circuits: un en el qual parlàvem dels engranatges, i un altre en el qual, personalment, vaig aprendre molt sobre la revolució industrial.
Quan vam arribar, el Marc, que va ser el nostre guia, va començar ensenyant-nos una maqueta de la fàbrica tèxtil de Terrassa. La fàbrica era una gran nau industrial, amb més de 300 màquines impulsades per una gran roda que funcionava amb la gran font energia de l’època: el vapor.
El sostre de la fàbrica era molt peculiar, ja que l’arquitecte de la fàbrica va estar molt influenciat per l’arquitecte Antoni Gaudí. El sostre tenia forma d’onades, i, la seva orientació, era perfecte perquè hi entrés la llum natural i no es necessités llum artificial per poder il·luminar la fàbrica.
Després vam anar a veure la gran roda, que, amb l’ajuda d’engranatges, corretges i molts metres de ferro, activava totes les màquines de la fàbrica.
Després de la gran roda vam passar pels despatxos. A la fàbrica, hi havia dos despatxos: un mes luxós, el de l’amo de la fàbrica (que mai es comunicava amb els treballadors), en aquell despatx hi havia una gran caixa forta, ja que, en aquella època, anar a treure els diners del banc era massa paperassa burocràtica. A part no hi havia diners digitals com hi ha avui dia, sinó que els sous s’entregaven en efectiu. L’altre, que era el del majordom (que feia de “colom missatger” entre l’amo i els treballadors) era una mica més pobre, sense els luxes del despatx de l’amo, però bastant luxós.
A part vam veure una gran imatge de les dones que treballaven a la fàbrica, per molt que, fer-se una fotografia era motiu de celebració, vam poder veure com cap dona era feliç treballant a la fàbrica. En Marc, ens va explicar com cada dona podia tenir una història diferent darrere. Per exemple, la dona treballadora que ens vam inventar l’Iker, l’Oihan, la Kenia i jo: l’Eustàquia Durán Pous, Era una ordidora de 15 anys que, un dia que portava els cabells deixats, i no amb una cua, se li van enredar amb la màquina i, per sort seva, només li va quedar una calba.
Aquest podia ser una de les moltes històries que podien haver-hi darrere de cada dona d’aquesta fotografia.
Després de veure la part dels burgesos, vam anar a la part on treballava el proletariat: ens vam parar a veure tot el procés que patia la llana fins a convertir-se en un teixit.
- Esquilar les ovelles:
Per tenir qualsevol cosa, es necessiten matèries primeres, en aquest cas es necessita llana, molta llana. - Separar els tipus de llana:
No és el mateix la part de l’ovella que s’arrossega per terra, la panxa, que la part per on mai passa res, el llom. Així que s’havien de tenir ben separats. - Netejar la llana:
Aquesta, és de les poques parts del procés que es feien fora de la fàbrica, ja que utilitzaven uns productes químics molt forts que feien molta pudor. Per cert, sabies que el greix de l’ovella s’utilitzava per fer productes de cosmètica? - Separar la llana:
Ara comença el torn de les maquinàries pesants: el diable (anomenada així perquè era la màquina que més accident provocava a tota la fàbrica), s’encarregava de separar la llana per així poder fer més endavant fils amb aquesta.
5. Ordir la llana:
Aquest és el moment en el qual la llana es torna a unir, només que en comptes de fer-ho de qualsevol manera ho fa de manera paral·lela per així poder transformar-la en fils.
6. Fer el teixit:
Ara, una màquina s’encarrega d’unir els fils per fer el teixit i posar-ho a vendre.
Després de veure les màquines, vam anar a una sala on allà vam fer l’últim taller del circuit de la revolució industrial.
Primer ens van ensenyar el paper on ens ensenyaven quins eren els oficis de la fàbrica i com es cobrava, aquesta és la taula:
| Treballs | Sou per a homes | Sou per a dones |
| Teixidors/es | 48 ptas | 32 ptas |
| Rodeters/es | 39 ptas | 28 ptas |
| Anunadors/es | 47 ptas | 32 ptas |
| Pasadors/es | 51 ptas | 35 ptas |
| Teixidors/es | 37 ptas | 27 ptas |
| Borradors/es | 33 ptas | 24 ptas |
| Ordidors/es a mà | 50 ptas | 33 ptas |
| Ajudants/es | 38 ptas | 28 ptas |
| Ordidors/es a màquina | 45 ptas | 30 ptas |
En aquesta gràfica, podem veure com els sous no eren proporcionals en aquella època. Les dones, representades a l’eix de les “Y”, moltes vegades cobraven el mateix per feines diferents, mentrestant que els homes, representats a l’eix de les “X”, mai cobraven el mateix per feines diferents.
Així ha acabat la sortida. M’ha agradat bastant la fàbrica i he après molt sobre com es treballava aleshores.