Fa uns dies vam veure un documental ofert per TV3 que parlava de la crisi migratòria que està vivint Europa en aquests moments. Tothom vol una solució ràpida però cal que també sigui eficaç.
Cada dia arriben a les nostres costes milers de persones que creuen la Mar Mediterrània. No són persones amb problemes econòmics que no tenen recursos. Són persones com nosaltres que tenien feines com les nostres, es guanyaven la vida igual que nosaltres i havien de fer sacrificis per arribar a final de mes igual que nosaltres.
Persones com tu o com jo, van decidir pendre part en la resposta davant la crisi. Així, l’octubre de 2015 es va fundar l’ONG Proactiva Open Arms, originària de Badalona, destinada al salvament de vides humanes al mar. La seva missió principal era l’ajuda als refugiats, principalment sirians, que diàriament intentaven arribar per mar a l’illa de Lesbos, provinents de Turquia.
Un altre exemple seria l’organització Welcome Refugees, que sorgeix el 2014, a Alemanya. Impulsat per tres joves, Mareike Geiling, Jonas Kakoschke i Golde Ebding i la seva experiència personal amb els refugiats de Mali.
Aquesta iniciativa treballa per crear una comunitat d’acollida als refugiats que arriben a Europa, en aquests últims temps per la problemàtica a Síria, en comptes d’ajuntar milers de persones en camps de refugiats. La comunitat d’acollida es crea allotjant als refugiats a habitatges privats i finançant els costos gràcies a microdonacions de persones que siguin afins al moviment.
El dilluns 14 de setembre de 2015, una reunió extraordinària del Consell de ministres de la Unió Europea no va arribar a cap acord global per la distribució dels 120.000 migrants a Grècia, Itàlia i Hongria. Per solucionar el problema es va proposar millorar la cooperació amb els països veïns d’Europa i l’establiment de centres de detenció.
El 2014, els Estats membres de la Unió Europea van rebre 132.405 sol·licituds dels migrants. En total, 23.295 sol·licituds van ser acceptades, i aquests migrants rebran algun tipus de protecció de la UE (asil, condició de refugiat, protecció subsidiària, protecció per raons humanitàries), mentre que 109.110 sol·licituds van ser rebutjades, i aquests migrants es veuran obligats a sortir del territori de la Unió Europea. Segons Eurostat, quatre estats —Alemanya, Itàlia, França i Suècia— reben al voltant de dos terços de les sol·licituds d’asil de la UE, mentre que l’anàlisi de les dades de les Nacions Unides i del Banc Mundial indica que Hongria, Àustria i Suècia, estan entre els principals receptors dels sol·licitants d’asil de la UE.
Fins aquí, tot de manera objectiva, ara, la meva opinió:
Aquesta Unió Europea que fa anys que idolatrem, és la mateixa que es preocupa més del fet que el regne Unit no enviï a fer punyetes la UE, que pel fet que cada dia hi hagi persones jugant-se la vida per arribar a les costes d’Europa, eh, que si tenen sort, Europa no els exportarà cap al seu país d’origen.
Aquesta és la nostra estimadíssima UE. Una UE perfecta que és com la justícia: cega quan l’interessa.