Avui, 25 d’octubre, hem vist la pel·lícula “L’onada”.
La pel·lícula passa durant un projecte setmanal, on el professor Rainer Wenger ensenya als estudiants de la seva classe el tema de la forma de govern. Els estudiants es mostren escèptics davant de la idea que pogués tornar una dictadura com la del tercer reich a l’Alemanya dels nostres dies i que ja no hi ha perill que el nacionalsocialisme torni a prendre el poder. El professor decideix començar un experiment amb els seus alumnes per demostrar com és de fàcil manipular les masses.
La pel·lícula ha estat entretinguda m’ha agradat, però, la veritat, es que no em sento identificat amb cap personatge. Crec que l’experiment que ha fet el sr. Wenger està bé, però al final, que se li escapa de les mans ho hauria d’haver aturat abans que anés a pitjor.
La comunitat científica hauria de posar límits als experiments socials perquè no acabin com ha acabat l’experiment de la pel·lícula.
Desprès de veure la pel·lícula hem fet un debat on se’ns ha preguntat si “Creieu que un règim totalitari seria possible avui a Europa, tot i viure en democràcia? Esteu d’acord amb les idees que es desprenen de la pel·lícula?”
Durant el debat hi ha hagut discrepàncies, s’ha parlat sobre l’exhumació de Franco la qual havia succeït el dia anterior i les manifestacions franquistes en defensa de Franco. També ha estat present la sentència de “el procés”, en concret he parlat sobre la sentència de nou anys de presó que han rebut Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per pujar-se a sobre d’un cotxe i desconvocar la manifestació que s’havia produït davant la conselleria d’economia. Però en el moment que he començat a argumentar la meva resposta afirmativa a la primera pregunta, la Rocio s’ha girat i m’ha estat donant l’esquena durant la meva argumentació.
Aquesta acció que pot semblar inofensiva (la de girar-se i donar l’esquena a qui t’està parlant), m’ha semblat molt despectiu.