Com a obertura de l’última situació del curs, els meus companys de tercer C i jo vam veure “Mary Shelly’s Frankenstein”, una pel·lícula de Kenneth Granagh de 1994.
Tothom sap la història de Frankenstein, però aquesta pel·lícula et fa empatitzar a un nivell altíssim amb la creació del doctor Frankenstein, ja que se’l mostra com a una criatura innocent, abandonada i incompresa, a qui ningú ha ensenyat cap valor emocional. Viu una vida miserable fins que troba al seu creador i li demana una companya que sigui com ella, per així viure una vida tranquil·la i apartada al seu costat. El doctor acaba fent-li cas després de la pèrdua de la seva dona a mans de la criatura. Va agafar el seu cos i la va reviure-la, però prefereix quedar-se al seu costat i la criatura no ho permet, així que Elisabeth, que així és com es deia la dona de Frankenstein, embogeix i es cala foc a ella mateixa incendiant tota la mansió.
Aquesta pel·lícula m’ha emocionat i m’ha semblat molt interessant, ja que explica moltes parts de la creació de la criatura de manera científicament lògica, cosa que fa la història molt més creïble.