Com a obertura de la situació a l’àmbit social hem vist (cadascú per la seva banda degut a la situació actual) la pel·lícula “El Verdugo” va ser dirigida per Luis García Berlanga el 1963 i és una història tragicocòmica ambientada a l’època del Franquisme. La trama explica la història d’un botxí obligat a jubilar-se que, per conservar el pis que li facilitava el govern, decideix fer que el seu gendre segueixi amb l’ofici.
Aquesta pel·lícula toca molts temes polèmics com ara la situació d’Espanya en aquella època, que duu a molts espanyols a voler marxar del país com és el cas d’en José Luis, que vol anar a Alemanya per trobar feina com a mecànic, o el de la Carmen, que afirmar voler marxar a França tot i que realment li és igual el lloc mentre sigui lluny. Malgrat això, els desitjos dels dos desapareixen amb l’arribada del seu nounat. Una de les principals causes d’aquesta actitud en la ciutadania és la severitat de la autoritat: un exemple n’és la pena de mort, que porta a José Luis a haver de matar per garantir-li un sostre a la seva nova família (tot i que actua com si preferís quedar-se sense casa abans que matar a algú, la qual cosa pot ser totalment comprensible tenint en compte l’ètica amarrada a les creences catòliques, que llavors tenien molt més pes que ara).
Durant tota la pel·lícula es veuen mini atacs a la figura femenina, ja sigui en forma de comentaris puntuals, expressions, el llenguatge corporal dels personatges, o el simple fet que ni es planteja a la trama que la hereva del botxí sigui sa filla abans que el gendre, a qui el pare acaba de conèixer i manca totalment d’experiència en l’ofici. Com a observació, el personatge de Carmen es limita únicament a seguir al seu marit a on vagi, no es coneix el seu ofici ni les seves aficions a part de que sap cosir, simplement fa el paper d’esposa i mare, com s’esperava de tota dona en aquella època.
En conclusió, la pel·lícula retrata molt bé la societat d’aquell llavors i fa empatitzar amb la situació dels protagonistes. Té seqüències molt ben pensades; en concret, la meva preferida és la última, en la qual es veu un vaixell allunyant-se amb una colla d’amics fent disbauxa. Aquesta imatge tanca molt bé la història contrastant la misèria que sent José Luis amb el missatge que diu que la vida segueix a altres llocs.