Hem hagut de fer un seguiment sobre un reportatge d’un programa de TV3, Trenta Minuts.
Jo he escollit un reportatge sobre el Datisme, els prejudicis que té un sobre un altre per a la seva edat. A mi sempre m’ha agradat molt treballar aquest tema i realment ha sigut un plaer veure aquest vídeo, a més ja he fet algun treball en relació amb el tema.
El programa et parla del datisme. No només això sinó que parla amb algunes persones grans i ens expliquen la seva vida amb els seus problemes i pensaments. És una manera de simpatitzar amb aquests, una part molt important del vídeo. Ens parlen també visions externes, però relacionades, amb la gent gran.
Aquest problema existeix des de molt temps enrere. És estereotipar a una persona per la seva edat, ja que la majoria de gent gran pateix soledat i falta d’atenció. Això s’esdevé del fet que es creu que els avis i àvies són un col·lectiu consumidor. El que es busca és canviar això, que per ser vell no es pensin aquestes coses i es cuidin una mica més les nostres arrels. Aquest problema no és només d’Espanya, sinó de tothom d’arreu del món.
Jo aquest tema ja l’he tractat molt i em causa molta inquietud que la gent pensi aquestes coses. Al cap hi ha la fi, se suposa, que tots acabarem sent avis algun dia i si hem de viure en les condicions actuals o les que expliquen les persones del reportatge, en aquell moment és quan el món se’ns tirarà a sobre i descobrirem que tot el que hem fet i dit estava malament. Viure com ells no és gens fàcil, llavors perquè no els ajudem? No m’estic referint només a dificultats físiques i mentals (que també perjudiquen molt) sinó també a la part emocional.