Aquest primer trimestre hem llegit un llibre a classe sobre Barcelona i misteris de la ciutat. És un llibre escrit per Pau Joan Hernández, inspirat en aquesta època.
L’Autor utilitza un llenguatge bastant Estàndard i vulgar, el llibre en si és bastant fàcil de llegir i entendre. El llibre consta de 247 pàgines. La trama s’explica primer presentant als personatges després el nus amb incorporació de nous personatges i finalment el desenllaç. És una història vista i explicada des de 3a persona del singular menys alguns fragments que són en primera persona del singular. Tota la història s’explica en passat menys un fragment de l’epíleg que està escrit en futur.
La història comença amb una reportera que es diu Lara i una agent de policia que es diu Rosa. Les dues investiguen una sèrie de desaparicions que van sorgint durant la narració. A mesures que avances en la història vas descobrint personatges igual d’importants que els primers, com ara la Sonia i l’Ingrid, dos estudiants d’ESO i amigues inseparables. La Sonia es cega i l’Ingrid és la seva guia, i les dues estan boges per l’atletisme. I després estan els personatges secundaris com ara en Manuel i en Toni els caps de la Lara i la Rosa.
La narració, com he dit abans, tracta d’una sèrie de desaparicions, les quals tenen una cosa en comú, el símbol que algú pinta després de cada crim. Això seria el tema principal, com a tema secundari tenim les diferents vides de cada personatge i com, les viuen respecte al que està passant.
M’ha agradat bastant el llibre perquè descriu molt cada escena o paisatges. També m’agrada perquè és un llibre de misteri i suspens i això em crida molt l’atenció. M’agradaria que l’autor anés una mica més al gra i que no s’enrotlles tant en algunes parts del llibre.
Així i tot recomano el llibre a tota persona que li agradi el misteri.