A classe, vam fer una presentació sobre la lluita per la democràcia arreu del món, després de la Segona Guerra Mundial. Aquí deixo un petit resum del qual vam explicar.
La segona guerra mundial va ocasionar al voltant de 55 milions de morts, això òbviament va produir una reducció de la producció industrial, també un considerable retrocés de l’activitat agrària i desaparició dels intercanvis comercials. Per sort E.E.U.U. va saber mantenir-se i va poder superar les últimes etapes de la crisi de la Gran Depressió.
L’any 1944, els aliats occidentals es van reunir justament a nord-americana de Bretton Woods i van acordar establir un sistema monetari internacional, el conegut: dòlar, per tal que La Constitució del Fons Monetari Internacional (FMI) pogués garantir un comerç lliure i mantenir el valor de les monedes, la creació del Banc Internacional de Reconstrucció i Desenvolupament (BIRF) i per facilitar crèdits als països que realment ho necessitessin. Era un bon pla d’inici.
L’èxit del Pla Marshall va ser essencial per a la reconstrucció d’Europa després de la guerra i en pocs anys la seva productivitat va assolir nivells, en alguns països, el cent per cent d’abans de la guerra. El pla Marshall era un pla americà per ajudar a l’Europa occidental a recuperar-se de la segona guerra mundial. L’hi enviaven crèdits considerables, i van aconseguir que el capitalisme és consolides a Europa, el que va impedir l’expansió del comunisme en aquesta.
L’altre gran víctima de la segona guerra mundial va conèixer un creixement econòmic espectacular des de 1950. Estem parlant del Japó. L’explicació d’aquest “miracle japonès”, es va deure a la creació de grans grups empresarials amb suport nord-americà, a la profunda renovació tecnològica, a l’abundant mà d’obra -ben qualificada i disciplinada-; a l’absència de despeses militars i al manteniment d’una moneda de baixa cotització per afavorir les exportacions. Entre 1950 i 1966 va tenir lloc l’índex de creixement mundial i el seu PIB es va multiplicar per 10.
