Hola,
Pel noi que rebi aquesta carta, sóc l’Oihan Blasco, un alumne de 3r ESO de Barcelona, suposo que això de l’ESO no et sona. Bé, sóc de l’any 2019 i t’escric perquè he estat investigant sobre l’època en què vius tu, el segle XIX. Concretament sobre les condicions en les quals treballeu en les indústries. M’ha impactat molt, ja que ara tot és completament diferent en tots els aspectes. Et vull fer veure que per res del món et mereixes viure en aquestes condicions.
Com ja t’he comentat anteriorment em centraré en les fàbriques on treballeu. En primer lloc em sembla excessiu les hores que li dediqueu tu i els teus companys a la fàbrica. Un nen com tu, hauria d’anar a l’escola i no fer 14 hores diàries de treball en una fàbrica, on l’únic pretext que et posen els teus amos perquè treballis és que d’aquesta manera seràs útil per a la societat. Això t’ho dic perquè en la meva època, els nois i noies de la nostra edat no som responsables de donar suport a la societat treballant. Jo per exemple faig 6 hores diàries durant 5 dies a l’institut, en total 30 hores a la setmana.
Després, quan arribem als 18 anys, si tenim bones notes, podem triar la carrera universitària, és a dir els estudis universitaris, i si tenim sort i hi entrem, hi fem tasques completament diferents de les vostres. Per exemple a la universitat fem tasques de recerca, investigació, estudi… Amb l’objectiu de tenir un ofici per després poder entrar en el mercat laboral…
Per una altra banda, també et volia parlar sobre les condicions tan poc higièniques en què us fan treballar. Mira, aquestes són algunes de les fotografies que he trobat sobre les fàbriques on treballeu.
T’has fixat l’entorn on treballes? No està bé. Està brut i segurament hi ha nois com tu, de la teva edat que pateixen alguna malaltia infecciosa, i si no és així, la pots agafar igualment… Treballeu descalços… Sé que segurament no teniu diners per comprar cap mena de calçat. El sou que tens és molt dolent.
Sé que no estàs bé i també que no és gens just viure en aquestes condicions. Aquí en el segle XXI tot és diferent, l’esperança de vida és més elevada, els sous poden arribar a ser molt alts, depenen de la feina, les jornades de treball són més curtes… Però també hi ha coses dolentes, hi ha molta gent que està en la pobresa i té unes condicions de treball molt dolentes. Segueixo sense poder tolerar que nens com jo estiguin vivint en aquestes condicions tan dolentes i perjudicials. Vull que tu i els teus companys digueu el que sentiu. Queixeu-vos. Crideu. Alceu-vos. Això sí, feu-ho junts.
Vull ajudar-vos a canviar la vida que teniu per una de millor. Sé que no és fàcil però sense intentar-ho segur que no canviarà res. Tot està a les vostres mans.
Amb tot l’afecte del món,
Oihan Blasco