Catàstrofes
(Oihan Iker i Ona)
Hem vist dues pel·lícules relacionades amb els terratrèmols.
Un terratrèmol o sisme (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l’alliberament brusc d’energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques tectòniques. Els més estranys són els sismes deguts a l’activitat volcànica o d’origen artificial (explosions per exemple). Es produeixen nombrosos sismes cada dia, però la majoria no són sentits pels humans. Aproximadament cent mil sismes són gravats anualment sobre el planeta. Els més poderosos compten entre les catàstrofes naturals més destructores.
Aquí ho podeu veure.
La ciència que estudia aquests fenòmens és la sismologia, i l’aparell de mesura electrònica el sismòmetre, el qual disposa d’un rellotge precís i enregistra els moviments tant en amplitud i fase com en freqüència per identificar magnituds, distàncies de l’epicentre i tipus d’ona.
Un terratrèmol és una sotragada més o menys violenta del sòl que pot tenir tres orígens: ruptura d’una falla o d’un segment de falla (sismes tectònics); intrusió i desflamejat d’un magma (sismes volcànics); explosió, esfondrament d’una cavitat (sisme d’origen natural o deguts a l’activitat humana).
Els sismes tectònics són de lluny els més freqüents i devastadors. Una gran part dels sismes tectònics es produeix als límits de les plaques, on existeix una lliscada entre dos mitjans rocosos. Aquesta lliscada, localitzada sobre una o diverses falles, és bloquejada durant els períodes intersísmics (entre els sismes), i l’energia s’acumula per la deformació elàstica de les roques. Aquesta energia i la lliscada són bruscament relaxades en el moment dels sismes.
| Descripció | Magnitud Richter | Efectes del terratrèmol |
| Micro | Menys de 2,0 | Microterratrèmols, no es noten. |
| Molt petit | 2,0-2,9 | Normalment no es noten però es registren. |
| Petit | 3,0-3,9 | Normalment es nota però no acostuma a causar danys. |
| Lleuger | 4,0-4,9 | Els objectes es mouen perceptiblement, sorolls repetitius. Improbable que hi hagi grans destrosses. |
| Moderat | 5,0-5,9 | Pot causar grans destrosses a edificis mal construïts. A edificis ben construïts, com a màxim petits danys. |
| Fort | 6,0-6,9 | Pot ser destructiu fins a 100 milles en àrees poblades. |
| Molt fort | 7,0-7,9 | Pot produir grans destrosses a grans extensions. |
| Gran | 8,0 o superior | Pot produir moltes destrosses a zones allunyades centenars de quilòmetres. |
Mètodes de previsió
Es poden distingir tres tipus de previsions: la previsió a llarg termini (sobre diversos anys), a mitjà termini (sobre diversos mesos), i a curt termini (inferior a alguns dies).
La principal causa dels danys ocasionats pels terratrèmols provenen de la sacsejada que aquests produeixen, que provoca la caiguda d’objectes i el col·lapse dels edificis. Aquest col·lapse pot fer que els seus habitants quedin atrapats sota les runes i en el pitjor dels casos, moren per aixafament. La caiguda dels objectes pot causar moltes ferides fins i tot la mort si es tracta d’objectes molt pesats (mobles, llums, sostres…).
Els danys que es produeixen al terreny poden ser molt destructius si afecten zones sobre les quals hi ha les ciutats i les infraestructures necessàries per a la nostra vida (bombers, hospitals, dipòsits d’aigua i de combustible, centrals elèctriques…).
Després d’un terratrèmol destructiu és molt probable que s’interrompin el subministrament elèctric, el d’aigua, les connexions telefòniques i d’internet, etc., i que durant dies o setmanes es tinguin unes condicions difícils de vida.
Conducta a seguir en cas de terratrèmol
- A les primeres sotragades, no s’ha d’intentar ni entrar ni sortir d’immobles. Cal mantenir-se al marge dels vidres i dels cables. Si s’està conduint, s’ha d’aturar el cotxe, però no sortir-ne.
- És recomanable amagar-se sota taules immediatament.
- S’ha d’agafar fortament tot nadó o nen petit i amagar-lo sota una taula.
- Per seguretat cal allunyar-se de mobles alts, com vitrines, prestatges, llums de peu.
- S’ha de retirar dels fogons o de la cuina qualsevol cassola o paella en què s’estigui cuinant quelcom.
- S’ha de cobrir el cap amb les mans.
- Després de la tremolor, s’ha de verificar l’aigua, el gas i l’electricitat. Reservar el telèfon a les urgències i escoltar les consignes de ràdio.
- Un cop acabades les tremolors, cal sortir immediatament i ràpida dels edificis i immobles i dirigir-se a espais oberts, com places o parcs, endur-se els nens i deixar enrere qualsevol objecte personal pesant o que pugui donar dificultats a l’hora de poder sortir corrents en cas de nova tremolor.
Paul Giamatti i Archie Panjabi a San Andrés.
San Andrés és una pel·lícula nord-americana publicada el 2015 que transcorre just enmig d’un terratrèmol provocat per la falla de San Andrés (d’aquí ve el nom).
| Fitxa tècnica pel·lícula “San Andrés” |
| Títol: La falla de San Andrés Any: 2015 Gènere: Catàstrofe i acció Duració: 114 minuts Idioma: Anglès (traduïda al castellà) País de producció: Estats Units Països on passa l’acció: Australia (primera fotografia) i Estats Units (conclou a San Francisco) Direcció: Brad Peyton Producció: Beau Flynn, Tripp Vinson i Hiram Garcia Guió: Carlton Cuse, Andre Fabrizio i Jeremy Passmore Repartiment: Dwayne Johnson, Carla Gugino, Alexandra Daddario, Ioan Gruffudd, Archie Panjabi i Paul Giamatti Productora: New Line Cinema, Flynn Picture Company, Village Roadshow Pictures i RatPac-Dune Entertainment Distribució: Warner Bros Pressupost: 110 milions de $ Recaptació: 473 768 279 de $ |
En primer lloc, San Andreas és una pel·lícula divertida i interessant. Però té un d’escenari de destrucció fatalista: un que esperem que mai no passi realment, hem vist que la pel·lícula conté diversos errors científics.
Hi ha un problema sobre la predicció del terratrèmol. Un augment dels polsos magnètics no ens pot provocar els terratrèmols potencials. No podem “predir” els terratrèmols, en el sentit que la ciència no es desenvolupa prou per a poder preveure que hi haurà un terratrèmol en un lloc determinat i en un moment determinat. El que es pot fer és una previsió probabilística, que bàsicament diu que en els 10 anys vinents hi haurà un terratrèmol d’una certa magnitud. Aquestes previsions es basen en observacions de fets passats i coneixements sobre els defectes locals.
A la pel·lícula, un terratrèmol destrueix la presa Hoover. Ens preocupa lleugerament que un terratrèmol de magnitud de 7,4 fes que la presa Hoover fallés: hauria de ser dissenyada per suportar un terratrèmol més gran. Però hi ha un altre defecte en aquesta escena: en la pel·lícula, semblava que hi havia una sèrie d’explosions internes a la presa, i això no era un fenomen que esperàvem.
Un altre error de comentar és que està demostrat que California té una zona de subducció i el terratrèmol més gran pot arribar a 8,2, però en la pel·lícula hi ha una escena on els protagonistes es troben en California i detecten un terratrèmol de 9.1.
Per una altra banda tenim una de les morts del protagonista en aquesta escena. Veiem com l’amic del doctor corre cap al lloc segur i es dóna compte de què hi ha una nena espantada en un racó de la presa. Ell decideix agar a la noia en braços i seguir corrent mentre el terra es destrueix al seu darrere. Quan ja està a punt d’arribar a lloc on el doctor l’espera, de sobte el terra es trenca davant seu en comptes de darrere seu. Aleshores el terra que ell trepitja baixa un 1 m i ell cau llencen a la nena als braços del doctor. Bé, en primer lloc podia saltar perfectament aquella altura, però quan s’intenta aixecar es troba que té un ferro clavat al peu. En la pel·lícula es pot apreciar que el ferro estava apuntant cap a baix i no cap a dalt, és a dir, és impossible que és claves el ferro.
També es podria comentar que quan la presa es trenca totes les persones van cap a una mateixa direcció. És a dir, imaginem que tu pots anar cap a la dreta o cap a l’esquerra. Si tu entres a la presa per la dreta i es comença a trencar, el lògic seria sortir per la dreta, ja que seria més curt. Però en la pel·lícula la gent que entra per la dreta se’n van per l’esquerra, perdent molt de temps i posant-se a ells mateixos en perill.
Després hi ha els danys a les persones. En general, la mort i la destrucció representades a la pel·lícula són prou negatives, ja que inspira el fatalisme i promou la sensació d’impotència. La pel·lícula també fallava en els dissenys sísmics. Els edificis nous estan dissenyats per ser resistents als terratrèmols. Estarien molt danyats, però hi hauria temps per sortir-ne abans que es col·lapsessin. Veure els edificis que es desfacin a San Andreas suggereix que els enginyers no poden dissenyar-se contra aquest tipus d’esdeveniments: això no és cert. No podem protegir-nos de qualsevol mena de dany, però podem assegurar-nos que els edificis s’aixequin de manera que puguin escapar.
Un del errors més grans són les escenes del tsunami, un tsunami desencadenat per un terratrèmol succeeix en una falla de subducció, San Andreas no ho és. San Andreas és una falla basada en la terra, que es mou al llarg de la ruptura horitzontal (per cert, la falla mai no obriria com succeeix a la pel·lícula, deixant un abisme buit a terra). Com que la falla no està sota l’aigua, no hi ha manera de desplaçar cap aigua i crear un tsunami.
L’única cosa física que podria haver generat un tsunami seria una esllavissada de terra submarina desencadenada des del terra. Suposo que és una possibilitat. Però oblidant això el tsunami, quan es crea, comença a créixer quan xoca amb la costa, però en la pel·lícula ja ha crescut quan es troba mar a dintre, això es pot veure, ja que un dels muntacàrregues que es trobava molt mar a dintre es destrueix. Bé, sí, tots sabem que quan hi ha un tsunami has de navegar mar a dintre per superar-lo abans que trenqui, però en la vida real els tsunamis iniciats mar a dintre són ones de 2 m, en aquest cas en la pel·lícula, el protagonista, amb una llanxa, puja un tsunami de 25 m d’alçada, és a dir, és impossible. També s’aprecia que el tsunami quan arriba a San Francisco supera els 25 m i quan trenca, i passa per sobre del pont i de San Francisco a una alçada estimada de 10 m o 15 m.
A més, era una inundació tan gran que arribava al pis 10 o al 15 d’un edifici. Vull dir, estàs parlant de 15 a 25 metres d’inundació. Això és enorme. Tenir una alçada d’inundació fins ara a l’interior és una mica poc realista, però molt teatral!
San Andreas és divertit i els efectes especials són increïbles, però el caos i la destrucció són exagerats. Però suposo que aquest és tot el punt d’aquest tipus d’impressionant pel·lícula de Hollywood. El que realment veu és el valor de la preparació. En un moment donat, Lawrence (Giamatti) diu alguna cosa en la línia de: “No es tracta d’un terratrèmol, si pot o no pot ser, és, quan serà”. És el cas de la majoria de les zones amb una activitat sísmica alta. Hem de preparar-nos per quan succeirà un terratrèmol, perquè ho farà. No sabem quina mida serà o quan tindrà lloc, però hem de preparar-nos en l’àmbit personal, comunitari i governamental per tal de minimitzar les conseqüències. La importància de tenir un pla d’emergència i estar preparat arriba a la pel·lícula, i això és positiu.