listen before i go és una cançó escrita i interpretada per l’americana de disset anys, Billie Eilish. La cançó és la número 12 del primer àlbum físic de l’adolescent, i és una de les que més m’agrada d’ella. No només la melodia, sinó també la lletra i el seu significat.
Billie Eilish O’Connell, amb la seva curta edat, sempre ha sigut d’escriure lletres profundes i significatives. Va començar a compondre cançons als 14 anys amb l’ajuda del seu germà cinc anys més gran, el Finneas O’Connell. Aquesta lletra en particular parla, segons la meva interpretació, d’un suïcidi. Pot semblar una mica inapropiat per a una noia tan jove amb públic evidentment jove, en la seva majoria. Però jo he analitzat la lletra i penso que ho explica d’una manera suau i sense entrar molt en el tema (per això dic que és la meva interpretació, però la lletra no especifica res). Aquesta és la lletra de la cançó:
Take me to the rooftop
I wanna see the world when I stop breathing, turning blue
Tell me love is endless, don’t be so pretentious
Leave me like you do
If you need me, wanna see me
Better hurry ‘cause I’m leaving soon
Sorry can’t save me now
Sorry I don’t know how
Sorry there’s no way out (sorry)
But down
Hmm, down
Taste me, these salty tears on my cheeks
That’s what a year-long headache does to you
I’m not okay, I feel so scattered
Don’t say I’m all that matters
Leave me, déjà vu
If you need me, wanna see me
You better hurry, I’m leaving soon
Sorry can’t save me now (sorry)
Sorry I don’t know how (sorry)
Sorry there’s no way out (sorry)
But down
Hmm, down
Call my friends and tell them that I love them
And I’ll miss them
But I’m not sorry
Call my friends and tell them that I love them
And I’ll miss them
Sorry
El resum de la lletra traduït és el següent:
Porta’m al terrat, vull veure el món trist quan deixi de respirar. Diga’m que l’amor és infinit, no siguis tan pretensiós. Deixa’m com tu ho fas. Si em necessites i necessites veure’m, dona’t pressa perquè me’n vaig aviat. Ho sento, no em puc ajudar, no trobo la manera. Ho sento, però no trobo la sortida. Només una sortida (la mort). Testa’m aquestes llàgrimes salades a les galtes… no estic bé, estic dispersa, no em diguis que sóc tot el que importa. Deixa’m, déjà-vu. Truca als meus amics i digues-li que els estimo i els trobaré a faltar, però no me’n penedeixo. Ho sento.
Crec que no sóc l’única que pot interpretar la lletra d’aquesta manera, oi? Us deixo aquí la cançó. I per si voleu, aquí està subtitulada.