Ahir dimecres 9/10 va venir a l’institut la Constanza Morén, una biòloga que treballa a l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biòlogues August Pi i Sunyer). Ens va explicar més o menys com fer una recerca científica. Us faré un petit resum de la xerrada d’ahir.
El primer que va explicar va ser que una recerca no la pot fer només una persona, es necessita un equip multidisciplinari: a l’IDIBAPS per exemple, el seu equip d’investigació està format per biòlegs, químics i clínics. Ens va dir que, tot i que no tant com abans, encara avui dia el sexisme és present a la ciència. La major part dels seus caps són homes, i les que fan la feina “bruta” la fan les dones. El fet que treballin al costat de l’Hospital Clínic és molt útil en el sentit que poden investigar amb fets humans reals, i poden aplicar curacions directament als pacients.
Ens va explicar també que la carrera per fer recerca científica funciona de la següent manera: has de cursar entre tres i quatre anys de carrera, després fer entre un i dos anys de màser, per després treure’t el doctorat. La durada d’aquest últim pot variar, per exemple pots trigar una mica més en treure-te’l si el combines amb el temps de feina.
La xerrada es va centrar en un projecte de recerca en concret: els mitocondris. Un mitocondri és un orgànul que es troba dins de les cèl·lules i que aporta moltes coses al nostre cos. Els mitocondris produeixen energia (en forma d’ATP o calor), fan la respiració cel·lular, l’homeòstasi del calci, l’anabolisme i finalment la mort cel·lular. L’origen dels mitocondris es va produir quan un bacteri es va adherir a una cèl·lula i va agafar oxigen d’aquesta. Es va adonar que li anava bé agafar aquest oxigen, i a la cèl·lula li anava bé perdre’n una mica; així va començar la simbiosi que es va anomenar mitocondri.
Els mitocondris es troben en abundància a les parts del cos que necessiten més energia. Aquestes parts són els teixits musculars i al teixit neuronal, és a dir el cervell. Els mitocondris tenen el seu propi ADN, diferent del de la resta del cos, però molt similar a l’estructura de l’ADN dels bacteris.
Com sabem si un mitocondri no funciona concretament? I per què passa això? Sabem que un mitocondri no està funcionant correctament quan ens fallen les següents parts del cos: oïda, ulls, cor, ronyó, sang, SNC (sistema nerviós central)… I s’han de fer moltes proves per assegurar-nos que es tracta d’un fallo mitocondrial, com mesurar l’oxigen del cos o la quantitat d’ADN mitocondrial al cos. Les falles dels mitocondris poden ocórrer tant de manera adquirida (fum del tabac, per exemple) com de manera hereditària (malalties genètiques).
Actualment, a l’IDIBAPS estan treballant la malaltia del parkinson.