Avui, pel tancament de la SA 401 hem vist la pel·lícula alemanya La ola (Die Welle). L’argument és a un batxillerat, on un professor ha de donar una classe d’autocràcia durant una setmana, però no li agrada. Per fer-la més entretinguda, el professor crea a la classe una mena de secta, on ell és el cap i els alumnes han de treballar junts com a grup. Tenen uniforme, un símbol, una salutació, un nom: La ola. La cosa se’ls va anar una mica de les mans, fins que La ola va començar a ser una mena de banda de vandalistes.
La pel·lícula m’ha agradat, m’ha semblat interessant. Crec que m’identifico més amb la Karo, que és la primera que s’adona que això de La ola s’està sortint de control. Jo penso que això és veritat, ja que va començar com un projecte escolar inocent
Crec que sí és veritat que se li escapa de les mans aquest experiment que vol fer amb els seus alumnes, però no m’ha semblat que les seves intencions hagin estat dolentes. És més, al final intenta fer reflexionar als seus alumnes sobre el camí que aquest experiment havia recorregut, i fins a on havien arribat amb La ola. Penso que és difícil trobar un límit abans de que sigui massa tard, especialment si es tracta amb alumnes adolescents, ja que són més difícils de controlar i de posar-los límits.