He triat el reportatge Indignats de TV3, principalment perquè m’ha semblat un exemple clar de moviments socials, sent aquest en concret molt voluminós en massa. Aquest reportatge recull un parell de testimonis (gent a l’atur de classe mitja-baixa, professors universitaris experts en moviments socials, col·laboradors de les acampades, activistes, protestants…) que parlen de les grans protestes que es van fer durant el mes de maig de l’any 2011. Aquestes manifestacions es van fer principalment a la Puerta del Sol de Madrid i a la Plaça Catalunya de Barcelona, però també a molts pobles petits de Catalunya.
Tal com diu el seu nom, el reportatge Indignats mostra la indignació dels ciutadans, generalment de classe mitja-baixa però també alguns polítics i diputats, per la forma de govern. Demanen uns partits polítics no corruptes, i sobretot que es faci alguna cosa respecte a la crisi econòmica i l’atur. Afirmen que el govern actual (any 2011) inverteix més diners en els seus interessos privats que en les necessitats del poble. Es manifesten també contra l’ajuda econòmica del govern cap a la banca, per tal que aquesta sortís de la crisi, quan la crisi en realitat la paguen els ciutadans.
Sorprenentment per a molts, les protestes les van començar els joves, ja que el 40% es trobava a l’atur. No obstant aquest començament, no van trigar a sumar-se gent de totes les edats i gèneres. Fins i tot es podien veure pallassos i malabaristes amb xanques i pancartes.
I per acabar, una cita que m’ha cridat l’atenció i crec que resumeix molt bé aquest documental:
En el fons, el que la gent demana és una altra manera de fer política. Una més representativa, més horitzontal, més propera… més transparent. Una capaç de fer front a la crisi econòmica.
Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor de comunicació política