Avui dia 9 ha vingut una Biòloga que es diu Constanza Morén, a fer-nos una xerrada sobre els seus projectes passats i els futurs.

Ens ha posat al dia sobre el equip en el qual ella treballa, el qual era un equip multidisciplinari o sigui que es completen entre ells un/a era clínic, l’altre Biòleg/a, etc … El que també ens ha dit es que encara en ple 2019 segueix havent-hi desigualtat entre homes i dones perquè en el seu equip els que manen són els homes (tres clínics), i les dones són les que treballa’n més però manen menys.

El seu equip està situat al Hospital Clínic, el qual es un hospital universitari això facilita els estudis amb malalties, ja que les mostres estan passant un passadís no molt llarg. En el lloc on treballen tenen molt material però falta personal el qual l’utilitzi i això em sembla una mica estúpid, ja que es compra material no pel que es tindrà, sinó pel que es té…

El equip on ella treballa es fa un estudi Mitocondrial.

El que ens ha explicat ens ha fet entendre la complexitat en orgànul de la cèl·lula i que per fer una carrera científica s’ha de ser molt tossut, s’ha de voler fer-la perquè si no es farà molt pesada.

Aquestes són els punts els quals jo he arribat a entendre del que ha explicat:

  • Que els mitocondris produeixen/generen energia (ATP)
  • Podien haver-hi possibles alteracions en el gen mitocondrial la primera la mutació: és quan hi ha un canvi en un sol nucleòtid, el segon és la deleció: és falta un tros de l’ADN i la ultima la depleció: és quan no tens còpia d’ADN, això provoca la mort.
  • Els mitocondris tenen molts enemics i un d’ells són els antibiòtics els quals maten mitocondris, ja que tenen una estructura semblant a la de les bateries.
  • Els mitocondris són acollits per una cèl·lula hoste, la qual agafa al mitocondris i amb molts anys s’acaben necessitant entre ells.

Aquesta xerrada m’ha agradat i també he après, però el que no m’ha agradat era que em costava entendre-la i seguir-li el ritme perquè parlava molt ràpid i si a sobre hem d’escriure i escoltar-la, ho trobo difícil però en conclusió m’ha agradat bastant.